Del 9 al 14 de julhet de 2019 se debanava l'Universitat Occitana de La Guepia.

Al torn dels tradicionals cors de lenga, lo programa fasiá la part bèla a la dança, al cant e a la musica amb una granda varietat d'estagis.

Los cors de lenga èran assegurats per :

  • Florent Vialade per los debutant :
  • Emmanuel Isopet pel nivèl intermediari e ;
  • Muriel Vernières pel nivèl avançat (expression orala e lectura elementàrias en occitan demandadas).

Lo cors de Muriel Vernières s'organizava al torn d'un trabalh aprigondit sus la musicalitat de la lenga, l'escota, la mesa en paraula e l'expression a partir de tèxtes de la literatura orala e de la literatura escricha. L'objectiu del cors èra de constituïr un repertòri e de soscar amb los participants interessats sus son utilizacion, professionala o personala, amb diferents publics : escolar e peri-escolar, resident d'EPHAD, corses per adultes.

Lo divendres 12 de julhet, Cristian-Pèire Bedel prepausava sa tradicionala passejada onomastica. Aquesta, organizada a l'entorn de La Guèpia dempuèi la creacion de Lenga Viva, associacion qu'organiza l'universitat, es l'escasença de trapar los mots occitans que son, mai que mai, a l'origina de noms de luòcs, testes de la cultura locala : istòria, relèu, activitats, bastit...

*

Presentacion de l'universitat pels organizators – L'Universitat Occitana de La Guepia es un luòc e un temps d'ensenhament, d'animacion, d'estudi, mas es tanben, una occasion mannada d'encontres (e de conversas) improbables endacòm mai : los escolans dels corses pòdon parlar amb d'occitanofònes « naturals » del vesinatge coma amb d'escrivans, d'intellectuals e d'artistes de renom, los vièlhs savis pòdon parlar als joves lançats, la cultura sabenta encontrar la cultura populara, los estrangièrs encontran los del país sus de questions d'istòria e de patrimòni.

Tot aquò dins un ambient al còp estudiós e pausadís, amb los pès chimpats dins l'aiga de Viaur e d'Avairon, amb la consciéncia d'aprestar, en primadièrs, l'avenidor del país.


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.