Fin 2019 l'OPLO, Ofici Public de la Lenga Occitana, decidiguèt d'organizar una enquèsta sociolingüistica.

Lo trabalh d'enquèsta debutarà a la debutat de l'an 2020 dins las regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran. Una part importanta del domèni occitan es donc daissat de caire.

Dins un primièr temps son 8 000 personas que seràn interrogadas sus lor coneissença de la lenga, lor practica e representacion. Los escambis telefonics seràn iniciats en francés o en espanhòl puèi perseguits en occitan per los que declaran mestrejar la lenga.

La tòca es de poder respondre a las questions :

  • Qual son los que parlan occitan ?
  • Quant son ?
  • Perqué utilizan la lenga occitana ?

  • Cossí l’an apresa ?
  • Se la transmeton, perqué ?
  • Qu’en pensan los qui la parlan pas ?

Al cap de la prima de 2020, las resultas reculhidas permetràn d’actualizar e de comparar las donadas de las enquèstas menadas en 2008 e 2010 en ex-Aquitània e ex-Miègjorn-Pirenèus. Ofriràn aital pel primièr còp de donadas armonizadas per los territòris considerats (regions Nòva Aquitània, Occitània e Val d'Aran).

Dins un segond temps l'Ofici prevei de menar una enquèsta qualitativa ciblada sus l’ensenhament de l’occitan.

Aquesta, mai ciblada, serà menada jos la forma d’una tèsi de tres ans dins l'encastre d'un contracte CIFRE-Convencion industriala de formacion per la recèrca, en partenariat amb l’ANRT (Associacion Nacionala Recèrca Tecnologia).

Las questions pausadas seràn :

  • Quals son las representacions associadas a l’ensenhament de l’occitan ?
  • Perqué los parents causisson d’escolarizar lor dròlle en cursús bilingüe (immersiu o non) ?
  • Perqué aqueles percors escolars se perseguisson dinc al licèu o al-delà ?
  • Per quinas rasons aqueles percors s’estancan de còps ?

L’objectiu d'aquela enquèsta es de melhor comprene la percepcion qu'an las gens de la lenga e aital de melhorar las accions menadas per las administracions en favor de l’ensenhament de la lenga e de sa transmission.


Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.