Las Calandretas son d'escòlas gratuitas, laïcas e associativas, que practican lo bilingüisme per immersion.

Patrici Baccou dins un article publicat sul site aprene.org presenta lo fondament de la pedagogia d'aquelas escòlas.

Torna precisar lo ròtle essential del pedagòg Celestin Freinet tre la debuta d'aquela aventura. Presenta lo posicionament de l'associacion al lum de l'estudi que Jorgi Gròs presentèt en 1979, ont assajava d'esclairar la pensada de Freinet al entorn de la problematica occitanista.

Cita Jorgi Gròs : « Entamenar una reflexion sus aquèu tèma es caminar entre d’empachas de totei menas. Se tracta d'en primièr de pausar la legitimitat dau subjècte dau ponch de vista de la cèrca, es a dire : l’occitanitat de Celestin Freinet e, mai que mai, de sa pensada pedagogica. Puèi, de cercar s’aquela quista pòt servir de quicòm dins la tòca d’una definicion d’una pedagogia occitanista.

« Fau tanben pas laissar creire a un besonh quau que siàgue de se fargar d’idèas, de pòrta-drapèu, ò, simpletament, de recuèlhs de referéncias.

« Fau pensar a la critica, ja formulada, de l’annexion nacionalista – que nos emmascariá pas se lei causas èran tan simplas. Mai que nos menariá a faire de Freinet lo militant occitanista conscient que foguèt pas, au mens pendant de temps. »

Un article de legir per melhor comprene lo fondament pedagogic de las escòlas Calandretas.

[de legir aquí]


Critica del libre de Glaudi barsòtti : 'La tèrra deis autres'

Illustracion 'La tèrra deis autres'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica del libre de Glaudi barsòtti : La tèrra deis autres.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.