Las Calandretas son d'escòlas gratuitas, laïcas e associativas, que practican lo bilingüisme per immersion.

Patrici Baccou dins un article publicat sul site aprene.org presenta lo fondament de la pedagogia d'aquelas escòlas.

Torna precisar lo ròtle essential del pedagòg Celestin Freinet tre la debuta d'aquela aventura. Presenta lo posicionament de l'associacion al lum de l'estudi que Jorgi Gròs presentèt en 1979, ont assajava d'esclairar la pensada de Freinet al entorn de la problematica occitanista.

Cita Jorgi Gròs : « Entamenar una reflexion sus aquèu tèma es caminar entre d’empachas de totei menas. Se tracta d'en primièr de pausar la legitimitat dau subjècte dau ponch de vista de la cèrca, es a dire : l’occitanitat de Celestin Freinet e, mai que mai, de sa pensada pedagogica. Puèi, de cercar s’aquela quista pòt servir de quicòm dins la tòca d’una definicion d’una pedagogia occitanista.

« Fau tanben pas laissar creire a un besonh quau que siàgue de se fargar d’idèas, de pòrta-drapèu, ò, simpletament, de recuèlhs de referéncias.

« Fau pensar a la critica, ja formulada, de l’annexion nacionalista – que nos emmascariá pas se lei causas èran tan simplas. Mai que nos menariá a faire de Freinet lo militant occitanista conscient que foguèt pas, au mens pendant de temps. »

Un article de legir per melhor comprene lo fondament pedagogic de las escòlas Calandretas.

[de legir aquí]


Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria