Las Calandretas son d'escòlas gratuitas, laïcas e associativas, que practican lo bilingüisme per immersion.

Patrici Baccou dins un article publicat sul site aprene.org presenta lo fondament de la pedagogia d'aquelas escòlas.

Torna precisar lo ròtle essential del pedagòg Celestin Freinet tre la debuta d'aquela aventura. Presenta lo posicionament de l'associacion al lum de l'estudi que Jorgi Gròs presentèt en 1979, ont assajava d'esclairar la pensada de Freinet al entorn de la problematica occitanista.

Cita Jorgi Gròs : « Entamenar una reflexion sus aquèu tèma es caminar entre d’empachas de totei menas. Se tracta d'en primièr de pausar la legitimitat dau subjècte dau ponch de vista de la cèrca, es a dire : l’occitanitat de Celestin Freinet e, mai que mai, de sa pensada pedagogica. Puèi, de cercar s’aquela quista pòt servir de quicòm dins la tòca d’una definicion d’una pedagogia occitanista.

« Fau tanben pas laissar creire a un besonh quau que siàgue de se fargar d’idèas, de pòrta-drapèu, ò, simpletament, de recuèlhs de referéncias.

« Fau pensar a la critica, ja formulada, de l’annexion nacionalista – que nos emmascariá pas se lei causas èran tan simplas. Mai que nos menariá a faire de Freinet lo militant occitanista conscient que foguèt pas, au mens pendant de temps. »

Un article de legir per melhor comprene lo fondament pedagogic de las escòlas Calandretas.

[de legir aquí]


Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Sul libre 'S.T.O' de Régine Hugounenq

sto

En 2019 sortissiá lo libre S.T.O - Lo tust de tres letras de Régine Hugounenq. En novembre la revista de la metropòli de Montpelhièr ne fasiá la presentacion.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.