Ginolhac Crotz occitana 2021
Lo 2 d'octobre a Albi : conferéncia de Ramon Ginolhac

Lo dissabte 2 d'octobre de 2021 a 17h se debanarà al Centre Occitan Rochegude (COR) d'Albi una conferéncia debat de Ramon Ginolhac sus la crotz occitana.

Aquel eveniment seguís la parucion al mes de març del libre Histoire de la croix occitane. Aquí Ramon Ginolhac sintetizava lo fruch de sas recèrcas sus la crotz venguda simbòl per totes los occitans e assajava de respondre a divèrsas questions que se pausan encara a son subjècte. D’ont ven ? Quina es son istòria ?

Lo subjècte es vast e apassiona lo mond dempuèi de sègles. Se pòdon trapar d’afirmacions divèrsas, amb o sens pròvas, e sovent en contradiccion entre elas, sus l’origina e l’istòria d’aquela crotz.

La conferéncia que presentarà lo 2 d'octobre sarà l'ocasion per el de tornar sus las questions que demòran dubèrtas. Lo títol de sa presentacion es : Punts en debat sus la crotz occitana.

Se volètz contestar d’unas causas, o se sètz pas completament convençudas e convençuts per d’unes punts, o tot simplament, s’avètz de questions a pausar, l'autor serà aquel 2 d'octobre a Albi prèst a vos respondre.

Conferéncia Ginolhac Albi 2021

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.