Ginolhac Crotz occitana 2021
Lo 2 d'octobre a Albi : conferéncia de Ramon Ginolhac

Lo dissabte 2 d'octobre de 2021 a 17h se debanarà al Centre Occitan Rochegude (COR) d'Albi una conferéncia debat de Ramon Ginolhac sus la crotz occitana.

Aquel eveniment seguís la parucion al mes de març del libre Histoire de la croix occitane. Aquí Ramon Ginolhac sintetizava lo fruch de sas recèrcas sus la crotz venguda simbòl per totes los occitans e assajava de respondre a divèrsas questions que se pausan encara a son subjècte. D’ont ven ? Quina es son istòria ?

Lo subjècte es vast e apassiona lo mond dempuèi de sègles. Se pòdon trapar d’afirmacions divèrsas, amb o sens pròvas, e sovent en contradiccion entre elas, sus l’origina e l’istòria d’aquela crotz.

La conferéncia que presentarà lo 2 d'octobre sarà l'ocasion per el de tornar sus las questions que demòran dubèrtas. Lo títol de sa presentacion es : Punts en debat sus la crotz occitana.

Se volètz contestar d’unas causas, o se sètz pas completament convençudas e convençuts per d’unes punts, o tot simplament, s’avètz de questions a pausar, l'autor serà aquel 2 d'octobre a Albi prèst a vos respondre.

Conferéncia Ginolhac Albi 2021

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Bulgària far part de la zòna èuro

Pèça de 2 € bulgara de 2026

Dempuèi lo mes de genièr de 2026 la moneda bulgara es l'èuro.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.