Lo Teatre de la Mar, Seta, Occitània
Lo Teatre de la Mar de Seta © Region Occitània

En aquesta debuta d'estiu de 2022 l'executiu de la region Occitània sus son site precisava sas intencions en matèria de politica culturala. Los elegits vòlon al còp estructurar e desvolopar los festivals e los ancorar territorialament. Tornan rapelar que son quasi 150 festivals que son sostenguts per la region per prèp de 4,5 milions d'èuros.

Aqueles festivals tòcan de domènis artistics e culturals variats : dança, musica, teatre, arts graficas... Pòdon animar sus de temps long e donar aital de visibilitat als territòris. Ajudan tanben la creacion occitana.

Carole Delga, presidenta de la Region, precisa : « Occitània es fièra de se poder presentar coma la region als 1001 festivals ! Desplegats tot l'an sus l'ensems del territòri, explorant totes los domènis de le la creacion artistica, testimonian de l'espectaclosa vitalitat culturala de nòstra region e atiran un public sovent mai jove e mai diversificat que los equipaments culturals classics. Los festivals contribuïsson tanben al raionament del territòri al delà de las frontièras regionalas e afichan de retombadas economicas e toristicas consequentas. »


Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.