Visula per l'exposicion de 2024 del musèu Sant Raimond : Catars, Tolosa dins la Crosada

Se ten del 5 d'abril de 2024 al 5 de genièr de 2025 al musèu Sant Raimond la mòstra dedicada a la Crosada : Catars, Tolosa dins la Crosada. Dins lo magazine A Toulouse d'abril, la comuna tornava sus l'eveniment en publicant una entrevista de Laure Barthet, conservatritz del musèu.

« Pel primièr còp, veirèm lo tractat de capituacion de Tolosa de 1229 »

– La tòca de l’exposicion es de far lo punt complet sus la crosada dels Albigeses ?

Es impossible de parlar de tot. Sèm sus un angle fòrça arqueologic, que foguèt pas gaire abordat fins ara. E vesèm que la vida se contunhava, economica, urbanistica, dins la vila de Tolosa. Nos interessam a la populacion : cossí viu lo periòd ? Malgrat çò que se pòt pensar, après la crosada, Tolosa e lo Miègjorn se relèvan fòrça, fòrça lèu. L’exposicion deu tanben servir a portar a la coneissença del public las discutidas, a còps tibadas, entre especialistas sul « catarisme ». La quita idèa de religion catara es remesa en causa. Lo gròs cambiament dins l’analisi istorica es que uèi disèm que la motivacion de la crosada es mai que mai politica, pas religiosa.

– L’exposicion es un eveniment tanben perque presenta de pèças excepcionalas.

Los tèxtes de l’exposicion son sintetics e sustot los discors s’apièjan suls objèctes. Avèm de prestes venguts de la Biblioteca Nacionala, del British Museum – emai se 96 % de las pèças son originàrias de la region. Se poirà veire pel primièr còp lo tractat de París de 1229, lo tractat de capitulacion de Raimon VII de Tolosa cap al rei de França. Dempuèi totjorn la crosada me passiona, es çò que me butèt a venir conservatritz, alara cresi que quand reçauprai lo tractat serai pus pròcha que jamai de mos eròis d’enfança. Raimon VII l’aguèt en mans. Aurem tanben lo manescrit de la Canson de la Crosada.

– L’exposicion serà tota revirada en occitan ?

Òc, per ieu èra una evidéncia. Volriam tanben, plan modestament, celebrar la cultura occitana. Per las jornadas del patrimòni farem un vilatge occitan amb d’associacions. Per ara, avèm agut un primièr retorn sus nòstre trabalh es lo label Exposicion d’Interés Nacional atribuït per l’Estat que recompensa la rigor scientifica, l’accessibilitat coma la varietat dels supòrts e tanben lo fait de gausar tractar un subjecte tant enòrme


Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Punt de vista de Jacme de Cabanas sul diccionari de Cantalausa (2002)

diccionari Cantalausa

En 2002 alara que Cantalausa acabava los sieu diccionari, Jacme de Cabanas li donava son punt de vista.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.