Visula per l'exposicion de 2024 del musèu Sant Raimond : Catars, Tolosa dins la Crosada

Se ten del 5 d'abril de 2024 al 5 de genièr de 2025 al musèu Sant Raimond la mòstra dedicada a la Crosada : Catars, Tolosa dins la Crosada. Dins lo magazine A Toulouse d'abril, la comuna tornava sus l'eveniment en publicant una entrevista de Laure Barthet, conservatritz del musèu.

« Pel primièr còp, veirèm lo tractat de capituacion de Tolosa de 1229 »

– La tòca de l’exposicion es de far lo punt complet sus la crosada dels Albigeses ?

Es impossible de parlar de tot. Sèm sus un angle fòrça arqueologic, que foguèt pas gaire abordat fins ara. E vesèm que la vida se contunhava, economica, urbanistica, dins la vila de Tolosa. Nos interessam a la populacion : cossí viu lo periòd ? Malgrat çò que se pòt pensar, après la crosada, Tolosa e lo Miègjorn se relèvan fòrça, fòrça lèu. L’exposicion deu tanben servir a portar a la coneissença del public las discutidas, a còps tibadas, entre especialistas sul « catarisme ». La quita idèa de religion catara es remesa en causa. Lo gròs cambiament dins l’analisi istorica es que uèi disèm que la motivacion de la crosada es mai que mai politica, pas religiosa.

– L’exposicion es un eveniment tanben perque presenta de pèças excepcionalas.

Los tèxtes de l’exposicion son sintetics e sustot los discors s’apièjan suls objèctes. Avèm de prestes venguts de la Biblioteca Nacionala, del British Museum – emai se 96 % de las pèças son originàrias de la region. Se poirà veire pel primièr còp lo tractat de París de 1229, lo tractat de capitulacion de Raimon VII de Tolosa cap al rei de França. Dempuèi totjorn la crosada me passiona, es çò que me butèt a venir conservatritz, alara cresi que quand reçauprai lo tractat serai pus pròcha que jamai de mos eròis d’enfança. Raimon VII l’aguèt en mans. Aurem tanben lo manescrit de la Canson de la Crosada.

– L’exposicion serà tota revirada en occitan ?

Òc, per ieu èra una evidéncia. Volriam tanben, plan modestament, celebrar la cultura occitana. Per las jornadas del patrimòni farem un vilatge occitan amb d’associacions. Per ara, avèm agut un primièr retorn sus nòstre trabalh es lo label Exposicion d’Interés Nacional atribuït per l’Estat que recompensa la rigor scientifica, l’accessibilitat coma la varietat dels supòrts e tanben lo fait de gausar tractar un subjecte tant enòrme


Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.