Lo 17 e 18 de mai de 2024 l'ofici de Torisme de la Metropòli de Montpelhièr organizava una visita de la vila en Occitan. Dins son magazine dels meses de mai e de junh la Metropòli anonciava l'eveniment. La visita mesclava comentaris istoric, lectura de tèxt e espectacle ludic.

Visita guidada

L’istòria del Clapàs es prigondament ligada a la lenga occitana. Una connexion que l’ofici de Torisme de la Metropòli conta pendent una visita guidada novèla que nos pòrta per la vila del sègle XIX. Un rendètz-vos a res-non-còst los 17 e 18 de mai.

Avètz ja ausit parlar d’Audoard-Antòni Marsal ? Aquel brave montpelhierenc, a l’encòp autor, illustrator e pintre, qu’es injustament mesconegut. Pasmens, aital coma Francés-Xavièr Fabre o Lissandre Cabanel, es una figura istorica de la vila, reconegut fins a la capitala. Un desenat de sas telas fan d’autre biais partida de las colleccions del musèu Fabre !

A l’escasença de la publicacion d’una version revirada de son obratge en lenga occitana, Per las carrièiras del Clapàs, la Metropòli a desirat metre al lum lo personatge, e per el, la cultura occitana de la vila. Aital, l’ofici de Torisme de la Metropòli a imaginat una visita guidada basada a l’encòp sus sos escriches, l’occitan e lo patrimòni de la vila.

« Serà ludica e originala, anóncia la guida conferencièr Brunon Martinez. S’evòca l’istòria de la vila e de sos monuments, mas s’i ajusta un costat espectacle, interactiu... » D’efièch, la guida s’associa al comedian Brunon Cecillon, especialista dels tèxtes occitans dins la Companhiá La Rampa TIO, per prepausar una deambulacion al centre-vila, esclairada pels escriches d’Audoard-Antòni Marsal.

A cada pausa, los tèxtes seràn legits per la guida e incarnats pel comedian, per revelar las carrièiras e monuments evocats per l’autor. E contar los artisans e pichons mestièrs que l’autor aimava de descriure.

Emai, serà l’escasença de descobrir o tornar descobrir d’unes mots d’occitan. « Tots aqueles elements donan un quicomet de mai a-n-aquela visita guidada », se regaudís Brunon Martinez. « Esperam qu’agradarà a un brave public, mai que mai las familhas. »

Pendent que lo recuèlh d’Audoard-Antòni Marsal serà revelat a la Comèdia del Libre, la visita guidada serà a gràtis los 17 e 18 de mai. L’escasença de tornar, l’espaci de doas oras, dins lo Montpelhièr ancian e a sa lenga occitana bèla.

Sorsa del tèxte : revista de la Metropòli de Montpelhièr, mai e junh de 2024.


Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.