Lo 17 e 18 de mai de 2024 l'ofici de Torisme de la Metropòli de Montpelhièr organizava una visita de la vila en Occitan. Dins son magazine dels meses de mai e de junh la Metropòli anonciava l'eveniment. La visita mesclava comentaris istoric, lectura de tèxt e espectacle ludic.

Visita guidada

L’istòria del Clapàs es prigondament ligada a la lenga occitana. Una connexion que l’ofici de Torisme de la Metropòli conta pendent una visita guidada novèla que nos pòrta per la vila del sègle XIX. Un rendètz-vos a res-non-còst los 17 e 18 de mai.

Avètz ja ausit parlar d’Audoard-Antòni Marsal ? Aquel brave montpelhierenc, a l’encòp autor, illustrator e pintre, qu’es injustament mesconegut. Pasmens, aital coma Francés-Xavièr Fabre o Lissandre Cabanel, es una figura istorica de la vila, reconegut fins a la capitala. Un desenat de sas telas fan d’autre biais partida de las colleccions del musèu Fabre !

A l’escasença de la publicacion d’una version revirada de son obratge en lenga occitana, Per las carrièiras del Clapàs, la Metropòli a desirat metre al lum lo personatge, e per el, la cultura occitana de la vila. Aital, l’ofici de Torisme de la Metropòli a imaginat una visita guidada basada a l’encòp sus sos escriches, l’occitan e lo patrimòni de la vila.

« Serà ludica e originala, anóncia la guida conferencièr Brunon Martinez. S’evòca l’istòria de la vila e de sos monuments, mas s’i ajusta un costat espectacle, interactiu... » D’efièch, la guida s’associa al comedian Brunon Cecillon, especialista dels tèxtes occitans dins la Companhiá La Rampa TIO, per prepausar una deambulacion al centre-vila, esclairada pels escriches d’Audoard-Antòni Marsal.

A cada pausa, los tèxtes seràn legits per la guida e incarnats pel comedian, per revelar las carrièiras e monuments evocats per l’autor. E contar los artisans e pichons mestièrs que l’autor aimava de descriure.

Emai, serà l’escasença de descobrir o tornar descobrir d’unes mots d’occitan. « Tots aqueles elements donan un quicomet de mai a-n-aquela visita guidada », se regaudís Brunon Martinez. « Esperam qu’agradarà a un brave public, mai que mai las familhas. »

Pendent que lo recuèlh d’Audoard-Antòni Marsal serà revelat a la Comèdia del Libre, la visita guidada serà a gràtis los 17 e 18 de mai. L’escasença de tornar, l’espaci de doas oras, dins lo Montpelhièr ancian e a sa lenga occitana bèla.

Sorsa del tèxte : revista de la Metropòli de Montpelhièr, mai e junh de 2024.


Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.