Qualques libres recents d'autors occitans - estudis o ensages en francés - que menan un pauc de lum sus la plaça dels occitans e de lor lenga en França, rapòrt als encastres politics, culturals e administratius franceses.

ombre-gardyPhilippe Gardy - L'ombre de l'occitan - 14 €

Editor : PU de Rennes - Colleccion : Plurial

2009 - 15,5 x 21 cm - 176 p.

ISBN : 978-2-7535-0800-2 -  ligam

 

martel-les-felibresPhilippe Martel - Les felibres et leurs temps

Editor : PU de Bordeaux - Colleccion : Saber

2010 - 16 x 24cm - 689 p.

ISBN : 978-2-86781-561-4 - ligam


martel-ecole-et-occitanPhilippe Martel - L'école française et l'occitan - 15 €

Editor : PU de la Méditerranée - Colleccion : Etudes occitanes

2007 - 16 x 24 cm - 192 p.

ISBN : 978-2-84269-801- 0 - ligam

 

surre-garcia-archipelAlem Surre-Garcia - Archipel et diaspora : essai d'émancipation

Editor : L'Harmattan

2010 - 244 p.

ISBN : 978-2-296-11779-2 - ligam

 

surre-garcia-teocraciaAlem Surre-Garcia - La théocratie républicaine

Editor : L'Harmattan

2010 - 234 p.

ISBN : 978-2-296-11778-5 - ligam


Extrach del Libre de Catòia : Lo fuòc

Extrach del Libre de Catòia de Joan Bodon. Capítol 44.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.