Qualques libres recents d'autors occitans - estudis o ensages en francés - que menan un pauc de lum sus la plaça dels occitans e de lor lenga en França, rapòrt als encastres politics, culturals e administratius franceses.

ombre-gardyPhilippe Gardy - L'ombre de l'occitan - 14 €

Editor : PU de Rennes - Colleccion : Plurial

2009 - 15,5 x 21 cm - 176 p.

ISBN : 978-2-7535-0800-2 -  ligam

 

martel-les-felibresPhilippe Martel - Les felibres et leurs temps

Editor : PU de Bordeaux - Colleccion : Saber

2010 - 16 x 24cm - 689 p.

ISBN : 978-2-86781-561-4 - ligam


martel-ecole-et-occitanPhilippe Martel - L'école française et l'occitan - 15 €

Editor : PU de la Méditerranée - Colleccion : Etudes occitanes

2007 - 16 x 24 cm - 192 p.

ISBN : 978-2-84269-801- 0 - ligam

 

surre-garcia-archipelAlem Surre-Garcia - Archipel et diaspora : essai d'émancipation

Editor : L'Harmattan

2010 - 244 p.

ISBN : 978-2-296-11779-2 - ligam

 

surre-garcia-teocraciaAlem Surre-Garcia - La théocratie républicaine

Editor : L'Harmattan

2010 - 234 p.

ISBN : 978-2-296-11778-5 - ligam


Conte : 'L'enfant polit' de Joan Bodon

Lo Drac

Lo conte L'enfant polit de Joan Bodon foguèt publicat dins lo recuèlh Contes del Drac en 1975.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.