Un article de Jean-Marc Rabier dins la revista Canta-Grelh - Numèro 98 - Decembre de 2013 - Pagina 21 :

Castanha e castanhada, plaser e dolor

Vaquí tornat lo temps de las castanhas. Lo bèl auton nos pòrta amb plaser e dolor aquel fruch tan gostós. Plaser de las manjar, lo ser a la velhada, rostidas e bolhidas. Esfòrç de las anar amassar dins las castanhals. Dolor de se picar los dets a las espinas de los airices.

Caliá davalar dins los bòsques per las cercar jos las fuèlhas dels castanhièrs, jaunas, dauradas e brunas que curbián la tèrra ja freda. « Defòra ! », s'ausissiá cridar de còp en còp entre los aubres. Los vesins ! Aimavan pas de veire totes los mainatges del país barrutlar e farfolhar dins los bòsques. « I a de castanhas per cadun, mas a cadun son castanhal ! », disiá mon grand-paire.

Tornat a l'ostal, se preparava la primèra castanhada. Dubrir al cotèu cada castanha per soslevar la pèl, cercar e netejar la padena castanhièra, ben traucada e ben negra, anar quèrre de bois a la boissièra per lo primièr fuòc (lo que fa tant de fum per las far susar) e portar d'al fons de la vinha los gavèls pro secs de l'an passat.

Lo ser arribava e, amb el, lo moment d'alucar lo fuòc. Lo paire e nosautres dròlles s'acampàvem a l'entorn de la chiminèia e la ceremònia podiá començar. La padena èra metuda sus lo trespès. Dejós, i aviá los gavèls e las boissadas qu'esperavan lo sacrifici.

Lo fuòc alucat, lo fum montava doçament dins l'aire e envaissiá tot l'ostal. La maire romegava... Als uèlhs, las lagremas nos venián. Mas ja las flamas entortovilhavan la sartan coma mila mans de fuòc que dançan dins una ronda de fadas una nuèch de luna plena. Caliá bolegar soventas fes las castanhas per non las far cremar.

Mièja-ora après, tot èra cuèch e veniá ara lo moment de las vujar dins una banasta cobèrta d'una saca. Paire e grand-paire disián a un dels pichòts, d'una votz de magistre, de s'assetar dessús per las far ramolir e acabar de còire. Una batalha a cada còp per causir l'urós elegit que se caufariá lo cuol, assetar sus aquel sèti naut e caud.

La banasta pausada sus la taula, puèi dubèrta pauc a pauc d'una man doça, tot lo mond s'acampava a l'entorn per manjar lo tresòr del bòsc.

Quin plaser ! E quina dolor de se brutlar los dets a la pèl rostida e brutlanta !

Plaser e dolor, vos diguèri a la debuta.

Un plaser de ièr e un plaser d'uèi,
Un plaser per deman.
Un plaser que se doblida pas, que s'espèra cada auton,
Un plaser qu'es tornat un an de mai.
Una cadena dins lo temps.
Plaser sens fin.
Plaser...

Jean-Marc Rabier


Lenga : un 'òm' que se pòt evitar

Ops ! Que de òm !

Sus l'emplec de òm en occitan, un article de Patrici Pojada dins la revista Lo Diari (numèro 14).

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.