magna-cartaLo 15 de junh de 2015, en Granda Bretanha, se fèstejava lo 800en anniversari de la Magna Carta.

Lo tèxt signat lo 15 de junh de 1215 es vengut lo simbòl de la preservacion de las libertat fondamentalas. Lo tèxt limitava lo poder del Rei John (King John) sus la noblessa del temps. Establiguèt las basas de la democracia parlamentària e dels dereches de l'òme, afortiguèt la supremacia de la lei, limitèt l'arbitrari reial.

Quatre exemplaris de la carta demòran. Dos a la British Library, un a la catedrala de Lincoln e un a la catedrala de Salsbury.

D'autres tèxtes fondators son estats escriches dempuèi : l'Habeas Corpus (1679 - Anglatèrra), la Déclaration des droit de l'homme et du citoyen (1789 - França), la Déclaracion universala dels dreches de l'òme (1948 - ONU). Son al còr de las constitucions dels estats democratics modèrnes.

Democracias, per sempre de far viure e de melhorar.


Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

'Tornar legir Joan Bodon' obratge collectiu als Classiques Garnier

Relire Jean Boudou, Classiques Garnier, 2025

Ven de sortir als Classiques Garnier a la debuta de 2025 lo libre Relire Jean Bodon.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.