magna-cartaLo 15 de junh de 2015, en Granda Bretanha, se fèstejava lo 800en anniversari de la Magna Carta.

Lo tèxt signat lo 15 de junh de 1215 es vengut lo simbòl de la preservacion de las libertat fondamentalas. Lo tèxt limitava lo poder del Rei John (King John) sus la noblessa del temps. Establiguèt las basas de la democracia parlamentària e dels dereches de l'òme, afortiguèt la supremacia de la lei, limitèt l'arbitrari reial.

Quatre exemplaris de la carta demòran. Dos a la British Library, un a la catedrala de Lincoln e un a la catedrala de Salsbury.

D'autres tèxtes fondators son estats escriches dempuèi : l'Habeas Corpus (1679 - Anglatèrra), la Déclaration des droit de l'homme et du citoyen (1789 - França), la Déclaracion universala dels dreches de l'òme (1948 - ONU). Son al còr de las constitucions dels estats democratics modèrnes.

Democracias, per sempre de far viure e de melhorar.


Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.