magna-cartaLo 15 de junh de 2015, en Granda Bretanha, se fèstejava lo 800en anniversari de la Magna Carta.

Lo tèxt signat lo 15 de junh de 1215 es vengut lo simbòl de la preservacion de las libertat fondamentalas. Lo tèxt limitava lo poder del Rei John (King John) sus la noblessa del temps. Establiguèt las basas de la democracia parlamentària e dels dereches de l'òme, afortiguèt la supremacia de la lei, limitèt l'arbitrari reial.

Quatre exemplaris de la carta demòran. Dos a la British Library, un a la catedrala de Lincoln e un a la catedrala de Salsbury.

D'autres tèxtes fondators son estats escriches dempuèi : l'Habeas Corpus (1679 - Anglatèrra), la Déclaration des droit de l'homme et du citoyen (1789 - França), la Déclaracion universala dels dreches de l'òme (1948 - ONU). Son al còr de las constitucions dels estats democratics modèrnes.

Democracias, per sempre de far viure e de melhorar.


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.