Un article del Grelh Roergàs - Decembre de 1997 - Pagina 23

Çò que Pèire-Celestin Delrieu disiá d'Enric Mouly

P.-C. Delrieu, elegit Majoral en 1982, reculhiguèt la Cigala de Gasconha, veusa d'Enric Mouly. Es donc el que faguèt lo laus de Mouly a la Santa Estèla d'Espaliu per Pentacosta de 1983. Aquí cossí s'acabava lo sieu laus :

I auriá cent còps mai a dire de l'òbra d'Enric Mouly, del roman sobretot. E ieu ai plan consciéncia d'aver pas tot dich, d'aver pas tot aprés del "Mèstre Roergàs". Es clar qu'aqueste, dins sa longa vida, a tot escrich de çò que sèm, de çò que devèm faire, nosautres, òmes d'òc. Devèm donc pas quitar de legir e de tornar legir sos libres, per n'aprigondir la significacion.

Per ne reténer que lo mai important, vos dirai uèi qu'avèm totes a soscar sobre son conselh major "d'emploiar sa vida a far quicòm de brave e de grand" ; avèm a sègre son exemple sul camin drech que nos a traçat ; avèm coma nos o a dich "A luchar per manténer a nòstre país sa lenga qu'es la clau de son èime, de sa noblessa, de sa libertat" ; avèm a passar "la flamba santa" als joines que montan. Escotam Ugèni Seguret que nos parla per la votz de Mouly : "Quitatz de chimar, sang de grelh ! E butatz mon òbra ! Es per ela qu'avèm luchat ensemble tota nòstra vida en cantant, per que la sabèm bèla e granda e santa ! Es pas finida e tant s'en manca..." [...]

Gardèm nos d'oblidar aquela leiçon, e sovenèm nos de son darrièr messatge - calrà, de segur i tornar sovent -, d'aquel "testament de Mouly", tant esmovent : "Paure pòple ! Se sabiás cossí t'an mentit ! Se sabiás cossí t'an torsut !... S'agiriá que te revelhèsse, paure pòple endormit !.." Enric Mouly soldat, Enric Mouly ensenhaire, Enric Mouly filh de la tèrra roergata, Enric Mouly dins la vida de cada jorn : un òme que s'es ganhat nòstre respècte lo mai prigond.

Mas, Enric Mouly, portaire de la flamba occitana, aparaire afogat de la lenga d'òc, li devèm remiracion e fidelitat... Es per nautres un dever d'assajar de lo sègre, de luènh, coma lo pastre sèc son estela a l'asuèlh del ser.

Pèire-Celestin Delrieu,
Majoral del Felibrige, Cigala de Gasconha
Escrich a Rofiac de Sant Flor, lo 7 de mai de 1983.


Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.