Un article del Grelh Roergàs - Decembre de 1997 - Pagina 23

Çò que Pèire-Celestin Delrieu disiá d'Enric Mouly

P.-C. Delrieu, elegit Majoral en 1982, reculhiguèt la Cigala de Gasconha, veusa d'Enric Mouly. Es donc el que faguèt lo laus de Mouly a la Santa Estèla d'Espaliu per Pentacosta de 1983. Aquí cossí s'acabava lo sieu laus :

I auriá cent còps mai a dire de l'òbra d'Enric Mouly, del roman sobretot. E ieu ai plan consciéncia d'aver pas tot dich, d'aver pas tot aprés del "Mèstre Roergàs". Es clar qu'aqueste, dins sa longa vida, a tot escrich de çò que sèm, de çò que devèm faire, nosautres, òmes d'òc. Devèm donc pas quitar de legir e de tornar legir sos libres, per n'aprigondir la significacion.

Per ne reténer que lo mai important, vos dirai uèi qu'avèm totes a soscar sobre son conselh major "d'emploiar sa vida a far quicòm de brave e de grand" ; avèm a sègre son exemple sul camin drech que nos a traçat ; avèm coma nos o a dich "A luchar per manténer a nòstre país sa lenga qu'es la clau de son èime, de sa noblessa, de sa libertat" ; avèm a passar "la flamba santa" als joines que montan. Escotam Ugèni Seguret que nos parla per la votz de Mouly : "Quitatz de chimar, sang de grelh ! E butatz mon òbra ! Es per ela qu'avèm luchat ensemble tota nòstra vida en cantant, per que la sabèm bèla e granda e santa ! Es pas finida e tant s'en manca..." [...]

Gardèm nos d'oblidar aquela leiçon, e sovenèm nos de son darrièr messatge - calrà, de segur i tornar sovent -, d'aquel "testament de Mouly", tant esmovent : "Paure pòple ! Se sabiás cossí t'an mentit ! Se sabiás cossí t'an torsut !... S'agiriá que te revelhèsse, paure pòple endormit !.." Enric Mouly soldat, Enric Mouly ensenhaire, Enric Mouly filh de la tèrra roergata, Enric Mouly dins la vida de cada jorn : un òme que s'es ganhat nòstre respècte lo mai prigond.

Mas, Enric Mouly, portaire de la flamba occitana, aparaire afogat de la lenga d'òc, li devèm remiracion e fidelitat... Es per nautres un dever d'assajar de lo sègre, de luènh, coma lo pastre sèc son estela a l'asuèlh del ser.

Pèire-Celestin Delrieu,
Majoral del Felibrige, Cigala de Gasconha
Escrich a Rofiac de Sant Flor, lo 7 de mai de 1983.


Presentacion del libre 'L'épopée cathare' de Michel Roquebert

L'épopée cathare, Michel Roquebert

En 1970 editat per Privat a Tolosa sortissiá lo primièr tòme del libre de Michel Roquebert, L'épopée cathare.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.