Un article del Grelh Roergàs - Decembre de 1997 - Pagina 23

Çò que Pèire-Celestin Delrieu disiá d'Enric Mouly

P.-C. Delrieu, elegit Majoral en 1982, reculhiguèt la Cigala de Gasconha, veusa d'Enric Mouly. Es donc el que faguèt lo laus de Mouly a la Santa Estèla d'Espaliu per Pentacosta de 1983. Aquí cossí s'acabava lo sieu laus :

I auriá cent còps mai a dire de l'òbra d'Enric Mouly, del roman sobretot. E ieu ai plan consciéncia d'aver pas tot dich, d'aver pas tot aprés del "Mèstre Roergàs". Es clar qu'aqueste, dins sa longa vida, a tot escrich de çò que sèm, de çò que devèm faire, nosautres, òmes d'òc. Devèm donc pas quitar de legir e de tornar legir sos libres, per n'aprigondir la significacion.

Per ne reténer que lo mai important, vos dirai uèi qu'avèm totes a soscar sobre son conselh major "d'emploiar sa vida a far quicòm de brave e de grand" ; avèm a sègre son exemple sul camin drech que nos a traçat ; avèm coma nos o a dich "A luchar per manténer a nòstre país sa lenga qu'es la clau de son èime, de sa noblessa, de sa libertat" ; avèm a passar "la flamba santa" als joines que montan. Escotam Ugèni Seguret que nos parla per la votz de Mouly : "Quitatz de chimar, sang de grelh ! E butatz mon òbra ! Es per ela qu'avèm luchat ensemble tota nòstra vida en cantant, per que la sabèm bèla e granda e santa ! Es pas finida e tant s'en manca..." [...]

Gardèm nos d'oblidar aquela leiçon, e sovenèm nos de son darrièr messatge - calrà, de segur i tornar sovent -, d'aquel "testament de Mouly", tant esmovent : "Paure pòple ! Se sabiás cossí t'an mentit ! Se sabiás cossí t'an torsut !... S'agiriá que te revelhèsse, paure pòple endormit !.." Enric Mouly soldat, Enric Mouly ensenhaire, Enric Mouly filh de la tèrra roergata, Enric Mouly dins la vida de cada jorn : un òme que s'es ganhat nòstre respècte lo mai prigond.

Mas, Enric Mouly, portaire de la flamba occitana, aparaire afogat de la lenga d'òc, li devèm remiracion e fidelitat... Es per nautres un dever d'assajar de lo sègre, de luènh, coma lo pastre sèc son estela a l'asuèlh del ser.

Pèire-Celestin Delrieu,
Majoral del Felibrige, Cigala de Gasconha
Escrich a Rofiac de Sant Flor, lo 7 de mai de 1983.


Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.