Un article de Claudi Martí dins La Dépêche après la manifestacion de Montpelhièr (octobre de 2015).

S'i cal téner, e ferme ! Après l'Edit de Villiers-Cotterêts (1539) que i denegava tota expression oficiala, la lenga d'òc s'èra refugiada a flor de tèrra per contunhar a dire l'aiga, lo cèl, lo vent, lo trabalh, l'espèr e la dolor.

Clandestins dins lor país pròpri, los mots de la lenga mairala avián tengut, amagats al mitan dels nòstres remembres, emboscats dins lo maquís de las nòstras còrdas vocalas. La lenga d'òc ! Los poders màgers o pichonèls, aurián plan aimat n'acabar amb ela, mas ela contunhava d'existir d'una vida tenaça dins l'intimitat de las familhas, de còps portada al grand jorn per los poètas e los fats. Valgue que valgue, còste que còste, nòstra lenga traversèt lo temps dels reis e dels emperaires.

Vaquí dos sègles que sèm en republica. Libertat, Egalitat, Fraternitat. Es al nom de la libertat, de l'egalitat e de la fraternitat que demandam auèi un service minimum de dignitat reconeguda per la lenga occitana e per las autras lengas de la republica. La dignitat, per una lenga, es la possibilitat d'èsser ensenhada e apresa, la possibilitat de manifestar sa preséncia activa - pel biais de totis los mejans oportuns - a cada endreit e dins totas las circonstàncias de la vida dels òmes. Existís pas de cultura inferiora, existís pas de lenga minora : aquela certituda, la tenèm de la meteissa republica ! La tenèm d'aqueles passaires de lum que foguèron Jean Jaurès e Ernest Ferroul, la tenèm dels nòstres poètas-obrièrs, dels nòstres ensenhaires tals Victor Gelu, Auguste Fourés, Antonin Perbòsc, Frederic Mistral, René Nelli, Joseph Delteil, Ives Roqueta, Jean-Pierre Chabrol... Òc-ben : una lenga es mai qu'un simple catalòg de mots, es un biais d'èsser a l'univèrs, una part irremplaçabla de la cultura de l'umanitat ! E a l'ora d'ara, defendre la lenga d'òc es pas solament defendre un patrimòni essencial, un eretatge legitim : es obrar coma ciutadan responsable dins l'encastre de la republica e, mai enlà, s'afirmar coma ciutadan del monde.

Claudi Martí


Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Los Païses Basses e Danemarc mandaràn a Ucraina de F-16

F-16C

Dimenge 20 d'agost de 2023, Mark Rutte, primièr ministre neerlandés, anoncièt que de F-16, avion de combat de concepcion estatsunidenca, serián mandats a Ucraina per los Païses Basses e per Danemarc.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.