Un article de Claudi Martí dins La Dépêche après la manifestacion de Montpelhièr (octobre de 2015).

S'i cal téner, e ferme ! Après l'Edit de Villiers-Cotterêts (1539) que i denegava tota expression oficiala, la lenga d'òc s'èra refugiada a flor de tèrra per contunhar a dire l'aiga, lo cèl, lo vent, lo trabalh, l'espèr e la dolor.

Clandestins dins lor país pròpri, los mots de la lenga mairala avián tengut, amagats al mitan dels nòstres remembres, emboscats dins lo maquís de las nòstras còrdas vocalas. La lenga d'òc ! Los poders màgers o pichonèls, aurián plan aimat n'acabar amb ela, mas ela contunhava d'existir d'una vida tenaça dins l'intimitat de las familhas, de còps portada al grand jorn per los poètas e los fats. Valgue que valgue, còste que còste, nòstra lenga traversèt lo temps dels reis e dels emperaires.

Vaquí dos sègles que sèm en republica. Libertat, Egalitat, Fraternitat. Es al nom de la libertat, de l'egalitat e de la fraternitat que demandam auèi un service minimum de dignitat reconeguda per la lenga occitana e per las autras lengas de la republica. La dignitat, per una lenga, es la possibilitat d'èsser ensenhada e apresa, la possibilitat de manifestar sa preséncia activa - pel biais de totis los mejans oportuns - a cada endreit e dins totas las circonstàncias de la vida dels òmes. Existís pas de cultura inferiora, existís pas de lenga minora : aquela certituda, la tenèm de la meteissa republica ! La tenèm d'aqueles passaires de lum que foguèron Jean Jaurès e Ernest Ferroul, la tenèm dels nòstres poètas-obrièrs, dels nòstres ensenhaires tals Victor Gelu, Auguste Fourés, Antonin Perbòsc, Frederic Mistral, René Nelli, Joseph Delteil, Ives Roqueta, Jean-Pierre Chabrol... Òc-ben : una lenga es mai qu'un simple catalòg de mots, es un biais d'èsser a l'univèrs, una part irremplaçabla de la cultura de l'umanitat ! E a l'ora d'ara, defendre la lenga d'òc es pas solament defendre un patrimòni essencial, un eretatge legitim : es obrar coma ciutadan responsable dins l'encastre de la republica e, mai enlà, s'afirmar coma ciutadan del monde.

Claudi Martí


Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.