A Besièrs ven de se dubrir (fin de 2015) una estructura d'acuèlh quadrilingüa (occitan-castelhan-francés-catalan) pels enfants. Lo cantaire Joanda n'es a l'origina, èra en cèrca d'una estructura pels sieus enfants.

Las assistentas maternalas trabalhan segon los metòdes dels pedagògs Freinet, Loczy e Montessori.

Los creators an nomat aquel tipe de lòc una fantarèla. Aquela de Besièrs se dis la fantarèla Granelòta, es simbolizada per una grana que creis. Una associacion del meteis nom es estada creada per n'assegurar lo foncionament e la gestion.

Sorsas : La Setmana, Midi Libre, Net1901


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.