A Besièrs ven de se dubrir (fin de 2015) una estructura d'acuèlh quadrilingüa (occitan-castelhan-francés-catalan) pels enfants. Lo cantaire Joanda n'es a l'origina, èra en cèrca d'una estructura pels sieus enfants.

Las assistentas maternalas trabalhan segon los metòdes dels pedagògs Freinet, Loczy e Montessori.

Los creators an nomat aquel tipe de lòc una fantarèla. Aquela de Besièrs se dis la fantarèla Granelòta, es simbolizada per una grana que creis. Una associacion del meteis nom es estada creada per n'assegurar lo foncionament e la gestion.

Sorsas : La Setmana, Midi Libre, Net1901


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.