ostal-marmandes10/2016 - Lo departament d'Òlt e Garona comunica - Après un an e mièg de trabalh de l’ATP (Arts e Tradicions Popularas), l’Ostau Marmandés durbissiá sas pòrtas lo 1ièr de septembre de 2016 dins l’ancian « Ostal dels Mestièrs d’art » carrièra Labat a Marmanda. Regroparà en un sol lòc totas las activitats dels ATP.

Aquel Ostau Marmandés es :

  • un centre de diffusion de la cultura occitana dins lo Marmandés : corses d’occitan (gascon e lengadocian), aprentissatge de las danças tradicionalas, practica instrumentala (acordeon diatonic), talhièrs de teatre, velhadas gasconas, cants polifonics ;
  • un musèu de las tradicions popularas e un lòc de mòstras : coifas, vestits, aisinas, jòcs tradicionals ;
  • un centre de ressorsas per la creacion en occitan : bibliotèca, documents inedits, collectatges en rasal amb las associacions del departament e de la region ;
  • un centre de formacion : estagis de lenga, de musica, de dança, de cant, de teatre ;
  • un lòc de vida e d’animacion dubèrt al public : per de visitas organizadas (grops, escolans, associacions) e d’animacions (conferéncias, seradas contadas, musica e danças), cafè occitan (parlar e entendre la lenga al torn d’un cafè).

[site de l'ATP]


Sèrgi Viaule : critica del libre de Miguel de Unamuno 'Sant Manuel lo bon, martir'

Al cors de l'estiu de 2020, IEO Edicions publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa Sant Manuel lo Bon, martir de Miguel de Unamuno.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.