ostal-marmandes10/2016 - Lo departament d'Òlt e Garona comunica - Après un an e mièg de trabalh de l’ATP (Arts e Tradicions Popularas), l’Ostau Marmandés durbissiá sas pòrtas lo 1ièr de septembre de 2016 dins l’ancian « Ostal dels Mestièrs d’art » carrièra Labat a Marmanda. Regroparà en un sol lòc totas las activitats dels ATP.

Aquel Ostau Marmandés es :

  • un centre de diffusion de la cultura occitana dins lo Marmandés : corses d’occitan (gascon e lengadocian), aprentissatge de las danças tradicionalas, practica instrumentala (acordeon diatonic), talhièrs de teatre, velhadas gasconas, cants polifonics ;
  • un musèu de las tradicions popularas e un lòc de mòstras : coifas, vestits, aisinas, jòcs tradicionals ;
  • un centre de ressorsas per la creacion en occitan : bibliotèca, documents inedits, collectatges en rasal amb las associacions del departament e de la region ;
  • un centre de formacion : estagis de lenga, de musica, de dança, de cant, de teatre ;
  • un lòc de vida e d’animacion dubèrt al public : per de visitas organizadas (grops, escolans, associacions) e d’animacions (conferéncias, seradas contadas, musica e danças), cafè occitan (parlar e entendre la lenga al torn d’un cafè).

[site de l'ATP]


Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sul libre 'Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »'

Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme »

Sul libre de Jean-Philippe Audouy Déodat Roché « le Tisserand des Catharisme » una critica de Sèrgi Viaule.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.