duoc-2016-2017L'universitat de Tolosa-Joan Jaurés presenta lo programa 2016-2017 dels Dimècres Universitaris Occitans e Catalans (DUOC).

D’especialistas d’universitats francesas, europencas o americanas venon presentar lors darrièrs trabalhs sus la lenga l’istòria o la literatura occitanas e catalanas. Aqueles rescontres, dobèrts a totes, son organizats per l’Universitat Tolosa-Joan Jaurés (Seccion d’Occitan e Seccion de Catalan) amb lo sosten del CELO (Centre d’Estudi de la Literatura Occitana), del CREO-MP (Centre Regional per l’Ensenhament de l’Occitan en Miègjorn-Pirenèus) e de la Region.

Las conferéncias son en francés. La dintrada es liura.

*

Presentacion de Joan-Francés Courouau, responsable de la Seccion e de la Licéncia d’Occitan a l'univestitat Joan Jaurés.

L’annada universitària 2016-2017 marca una novèla partença per la recerca e l’ensenhament de l’Occitan dins nòstra universitat :

  • de novèls locals ultra-modèrnes, dignes dels melhors campusses europencs ;
  • un novèl bastiment batejat en sovenir dels trobadors tolosans del sègle XIV : lo Gai Saber ;
  • un novèl master, lo master Estudi e Valorizacion del patrimoine Occitan (master EVÒc), destinat a l’encòp a formar los quadres de la vida culturala occitan e a respondre als besonhs de la recerca fondamentala ;
  • l’organizacion del XIIn Congrès de l’Associacion internacionala d’estudis occitans (AIEO) que se debanarà as Albi del 10 al 15 de julh de 2017 amb de cercaires venguts del mond entièr.

Malgrat totas aquelas novetats, los DUOC, per lor novena annada d’existéncia, tornan en centre-vila.

La recerca qu’es menada sus la matièra occitana es pas sonque destinada qu’a far avançar la sciéncia e a profitar als estudiants. Deu tanben poder èstre facha accessibla a totas las e a totes los que, dins la societat, s’interèssan a la cultura occitana. Trabalhar sus de donadas complèxas significa pas que se pòscan pas presentar las resultas d’un biais simple e accessible a totes.

Es donc amb plaser que los DUOC tornan a l’Ostal d’Occitània après una annada passada dins los locals somptuoses de nòstre Ostal de la Recerca 2. Amb ongan en guest stars la femna de letras Maria Rouanet e lo lingüista Martin Maiden (Oxford).

Bona annada 2016-2017 !

*

  • Dimècres 19 d’octobre de 2016 - 18:30 - Ostal d’Occitània
    Joan-Ives CASANOVA (Universitat de Pau e dei País d’Ador)
    Frederic Mistral, l’ombra e lo resson
  • Dimècres 16 de novembre de 2016 - 18:30 - Ostal d’Occitània
    Michel BOURRET GUASTEVÍ (Universitat Paul Valéry, Montpelhièr)
    Menorca, una illa dins la veu de dos poetes : Pere Gomila (Geografies del Vent) et Joan Pons (L'illa dels arbres vençuts)
  • Dimècres 7 de decembre de 2016 - 18:30 - Ostal d’Occitània
    Maria ROUANET
    De femnas
  • Dimècres 1èr de febrièr de 2017 - 18:30 - Ostal d’Occitània
    Joan-Claudi BOUVIER (Ais-Marselha Universitat)
    La lenga d'òc coma se parla : l’Atlas lingüistic de Provença
  • Dimècres 15 de març de 2017 - 18:30 - Ostal d’Occitània
    Martin MAIDEN (University of Oxford)
    Un monument per las lengas romanicas : The Oxford Guide to the Romance Languages
  • Dimècres 19 d’abrial de 2017 - 18:30 - Ostal d’Occitània
    Dàvid FABIÉ (Universitat Tolosa – Joan Jaurés)
    Lums, poesia e païsans : Claudi Peyrot

Lòc : Ostal d’Occitània, 11 carrièra Malcosinat, 31000 Tolosa, M° Esquiròl


Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.