vahana-airbus Lo grop industrial europèu Airbus trabalha sus una nòva categoria de veïcul, lo Vahana, mena d'ibrid entre avion a elice e drone.

Vahana en sanscrit designa l'èsser o l'objècte que veïcula una divinitat, divinitat que, plan sovent, lo vahana simboliza.

Aquel projècte es portat per una de las filialas d’Airbus : A³ que representa lo grop dins la Silicon Valley en Califòrnia.

Las tecnologias necitats per desvolopar aquel tipe de veïcul venon maduras e los ingeniaires d'A³ preveson, ongan en 2017, de far los primièrs tèsts.

De qué cal ?

  • De materials leugièrs e resistents, per bastir tot simplament l'aparelh, far son còrs, son estructura. I son, produches a basa de fibre de veire o de carbone.
  • De calculators pro poderoses e pichons per dire de poder aisidament dintrar dins d'estructuras aital ; son eles que pilotan aqueles veïculs que son generalament tre la debuta prevists per èsser autonòm.
  • L'energia. Aquí lo picar de la dalha. Encara uèi las batariás contenon un quantitat d'energia pro febla per un pes consequent, mas permetan d'obténer de produches amb un bon nivèl d'autonomia e de poténcia. L'industria automobila o pròva cada jorn, e Airbus tanben amb son pichon avion electric : l'E-Fan [ligam], primièr avion electric.
  • L'informacion. Per se poder pilotar, èsser segur, l'aparelh deu aver accès a de donadas precisas : posicion, altituda... Lo malhum internet, las conexions sens fials, la geolocalizacion, tot aquò es disponible e dins la man de cadun. S'aquò pòt dintrar dins un telefonet !

Lo Vahana serà un pichon veïcul amb per ròtle de transportar una persona, essencialament en mitan urban.

Aquí exactament çò que ne dis lo grop dins sa comunicacion : « To address the rising concern of rush-hour traffic, Airbus is seeking skywards for solutions to relieve urban congestion. A³, the Silicon Valley arm of Airbus, revealed its secret flying-car project named Vahana, a single-manned, autonomously piloted aircraft. The aircraft is composed of eight rotors on two sets of wings, both of which tilt depending on whether the vehicle is flying vertically or horizontally. The project was initiated in early 2016 and is considered one of the first pursuits of A³. »

 

vahana-vol

vahana-open

 

Lo grop Airbus a un autre projècte que el prevei de s'interessar al transpòrt collectiu : CityAirbus [ligam]

De seguir.


Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.