vahana-airbus Lo grop industrial europèu Airbus trabalha sus una nòva categoria de veïcul, lo Vahana, mena d'ibrid entre avion a elice e drone.

Vahana en sanscrit designa l'èsser o l'objècte que veïcula una divinitat, divinitat que, plan sovent, lo vahana simboliza.

Aquel projècte es portat per una de las filialas d’Airbus : A³ que representa lo grop dins la Silicon Valley en Califòrnia.

Las tecnologias necitats per desvolopar aquel tipe de veïcul venon maduras e los ingeniaires d'A³ preveson, ongan en 2017, de far los primièrs tèsts.

De qué cal ?

  • De materials leugièrs e resistents, per bastir tot simplament l'aparelh, far son còrs, son estructura. I son, produches a basa de fibre de veire o de carbone.
  • De calculators pro poderoses e pichons per dire de poder aisidament dintrar dins d'estructuras aital ; son eles que pilotan aqueles veïculs que son generalament tre la debuta prevists per èsser autonòm.
  • L'energia. Aquí lo picar de la dalha. Encara uèi las batariás contenon un quantitat d'energia pro febla per un pes consequent, mas permetan d'obténer de produches amb un bon nivèl d'autonomia e de poténcia. L'industria automobila o pròva cada jorn, e Airbus tanben amb son pichon avion electric : l'E-Fan [ligam], primièr avion electric.
  • L'informacion. Per se poder pilotar, èsser segur, l'aparelh deu aver accès a de donadas precisas : posicion, altituda... Lo malhum internet, las conexions sens fials, la geolocalizacion, tot aquò es disponible e dins la man de cadun. S'aquò pòt dintrar dins un telefonet !

Lo Vahana serà un pichon veïcul amb per ròtle de transportar una persona, essencialament en mitan urban.

Aquí exactament çò que ne dis lo grop dins sa comunicacion : « To address the rising concern of rush-hour traffic, Airbus is seeking skywards for solutions to relieve urban congestion. A³, the Silicon Valley arm of Airbus, revealed its secret flying-car project named Vahana, a single-manned, autonomously piloted aircraft. The aircraft is composed of eight rotors on two sets of wings, both of which tilt depending on whether the vehicle is flying vertically or horizontally. The project was initiated in early 2016 and is considered one of the first pursuits of A³. »

 

vahana-vol

vahana-open

 

Lo grop Airbus a un autre projècte que el prevei de s'interessar al transpòrt collectiu : CityAirbus [ligam]

De seguir.


China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.