vahana-airbus Lo grop industrial europèu Airbus trabalha sus una nòva categoria de veïcul, lo Vahana, mena d'ibrid entre avion a elice e drone.

Vahana en sanscrit designa l'èsser o l'objècte que veïcula una divinitat, divinitat que, plan sovent, lo vahana simboliza.

Aquel projècte es portat per una de las filialas d’Airbus : A³ que representa lo grop dins la Silicon Valley en Califòrnia.

Las tecnologias necitats per desvolopar aquel tipe de veïcul venon maduras e los ingeniaires d'A³ preveson, ongan en 2017, de far los primièrs tèsts.

De qué cal ?

  • De materials leugièrs e resistents, per bastir tot simplament l'aparelh, far son còrs, son estructura. I son, produches a basa de fibre de veire o de carbone.
  • De calculators pro poderoses e pichons per dire de poder aisidament dintrar dins d'estructuras aital ; son eles que pilotan aqueles veïculs que son generalament tre la debuta prevists per èsser autonòm.
  • L'energia. Aquí lo picar de la dalha. Encara uèi las batariás contenon un quantitat d'energia pro febla per un pes consequent, mas permetan d'obténer de produches amb un bon nivèl d'autonomia e de poténcia. L'industria automobila o pròva cada jorn, e Airbus tanben amb son pichon avion electric : l'E-Fan [ligam], primièr avion electric.
  • L'informacion. Per se poder pilotar, èsser segur, l'aparelh deu aver accès a de donadas precisas : posicion, altituda... Lo malhum internet, las conexions sens fials, la geolocalizacion, tot aquò es disponible e dins la man de cadun. S'aquò pòt dintrar dins un telefonet !

Lo Vahana serà un pichon veïcul amb per ròtle de transportar una persona, essencialament en mitan urban.

Aquí exactament çò que ne dis lo grop dins sa comunicacion : « To address the rising concern of rush-hour traffic, Airbus is seeking skywards for solutions to relieve urban congestion. A³, the Silicon Valley arm of Airbus, revealed its secret flying-car project named Vahana, a single-manned, autonomously piloted aircraft. The aircraft is composed of eight rotors on two sets of wings, both of which tilt depending on whether the vehicle is flying vertically or horizontally. The project was initiated in early 2016 and is considered one of the first pursuits of A³. »

 

vahana-vol

vahana-open

 

Lo grop Airbus a un autre projècte que el prevei de s'interessar al transpòrt collectiu : CityAirbus [ligam]

De seguir.


Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Robèrt Lafont subre l'alienacion (I)

Chorus

Un article de robèrt Lafont subre l'alienacion.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.