vahana-airbus Lo grop industrial europèu Airbus trabalha sus una nòva categoria de veïcul, lo Vahana, mena d'ibrid entre avion a elice e drone.

Vahana en sanscrit designa l'èsser o l'objècte que veïcula una divinitat, divinitat que, plan sovent, lo vahana simboliza.

Aquel projècte es portat per una de las filialas d’Airbus : A³ que representa lo grop dins la Silicon Valley en Califòrnia.

Las tecnologias necitats per desvolopar aquel tipe de veïcul venon maduras e los ingeniaires d'A³ preveson, ongan en 2017, de far los primièrs tèsts.

De qué cal ?

  • De materials leugièrs e resistents, per bastir tot simplament l'aparelh, far son còrs, son estructura. I son, produches a basa de fibre de veire o de carbone.
  • De calculators pro poderoses e pichons per dire de poder aisidament dintrar dins d'estructuras aital ; son eles que pilotan aqueles veïculs que son generalament tre la debuta prevists per èsser autonòm.
  • L'energia. Aquí lo picar de la dalha. Encara uèi las batariás contenon un quantitat d'energia pro febla per un pes consequent, mas permetan d'obténer de produches amb un bon nivèl d'autonomia e de poténcia. L'industria automobila o pròva cada jorn, e Airbus tanben amb son pichon avion electric : l'E-Fan [ligam], primièr avion electric.
  • L'informacion. Per se poder pilotar, èsser segur, l'aparelh deu aver accès a de donadas precisas : posicion, altituda... Lo malhum internet, las conexions sens fials, la geolocalizacion, tot aquò es disponible e dins la man de cadun. S'aquò pòt dintrar dins un telefonet !

Lo Vahana serà un pichon veïcul amb per ròtle de transportar una persona, essencialament en mitan urban.

Aquí exactament çò que ne dis lo grop dins sa comunicacion : « To address the rising concern of rush-hour traffic, Airbus is seeking skywards for solutions to relieve urban congestion. A³, the Silicon Valley arm of Airbus, revealed its secret flying-car project named Vahana, a single-manned, autonomously piloted aircraft. The aircraft is composed of eight rotors on two sets of wings, both of which tilt depending on whether the vehicle is flying vertically or horizontally. The project was initiated in early 2016 and is considered one of the first pursuits of A³. »

 

vahana-vol

vahana-open

 

Lo grop Airbus a un autre projècte que el prevei de s'interessar al transpòrt collectiu : CityAirbus [ligam]

De seguir.


Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.