uses-mosaicaUna importanta descobèrta arqueologica ven d'èsser facha a Usès (prima de 2017). Una mosaïca romana ben conservada es estada descavada alara que d'obrièrs trabalhavan sul site.

Una operacion de preservacion es en cors.

L'executiu de la region promet que l'òbra serà conservada en Occitània e expausada.

Los arqueològs que trabalhan actualament sul site precisan la natura d'aquela descobèrta : « Ce pavement est le fruit d’un savoir-faire assez exceptionnel pour l’époque. Probablement en provenance d’Italie. Vu la qualité du matériau et du geste, se payer ce type d’oeuvre n’était pas à la portée de tous ! On peut donc penser qu’elle ornait la villa d’un riche propriétaire, ou bien un bâtiment public. » çò dich Marc Célié de l'INRAP (Institut Nacional de las Recèrcas Arqueologicas Preventivas).

La mosaïca serà dins las setmanas que venon servada a la DRAC Occitània de Nimes per èsser netejada, estudiada e restaurada. Puèi debriá tornar en Usès per i èsser mostrada al public.


Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.