Lo divendres 14 de julhet de 2017, a Albi dins l'encastre del XIIen congrès de l'AIEO, Miriam Bras animava una presentacion sus los còrpusses informatizats pels estudis occitans. Tornam publicar, per informacion, lo resumit de sa presentacion (sorsa AIEO).

A l’ora d’ara, lo trabalh dels cercaires en lingüistica e en literatura s’apèva de mai en mai sus de corpusses informatizats. Per l’occitan, coma per las autras lengas en dangièr, la bastison de corpusses textuals e d’aisinas de tractament automatic de la lenga es a l’encòp necite per garantir la preséncia de la lenga dins lo mond numeric e per metre a posita dels cercaires de ressorgas e d’aisinas comparablas a çò qu’existís per las autras lengas.

Dempuèi un quinzenat d’ans, mantuns projèctes an espelit per recampar de tèxtes de totas las epòcas jos la formas de concordanças, d’edicions electronicas, de bibliotècas virtualas o de basas textualas (la Concordança de l’Occitan Medieval, lo Còrpus Electronic de l’Occitan Gascon, lo Pichon Thalamus de Montpelhièr, la Biblioteca Tholosana, lo Corpus literari de las Renaissença Gascona, la Bibliotèca Virtula de la TorManha, BaTelÒc, etc.). D’autre latz, devèm complir d’autras escomesas e desvolopar d’aisinas de tractament automatic de l’occitan per una expleitacion encara mai aprigondida dels tèxtes.

Prepausam de recampar a l’entorn de la taula redonda de cercaires en literatura e en lingüistica que s’apevaràn sus lor experiénça de la bastison d’un còrpus informatizat per escambiar amb los representants del Congrès Permanent de la Lenga Occitana e del CIRDÒC suls ligams a bastir entre los projèctes per avançar dins la mesa a posita dels tèxtes occitans e sus las amiras de tractament automatic de l’occitan estructuradas per la Fuèlha de Rota pel desvolopament numeric de l’occitan del Congrès, e pel projècte RESTAURE qu'associa mai d’una lenga de França per mutualisar las aisinas e los sabers-fars.

Interveneires :

  • Miriam Bras, Universitat Tolosa - Joan Jaurés
  • Jean-Baptiste Camps, Escòla Nacionala de las Cartas
  • Gilles Couffignal, Universitat París Sorbona
  • Benaset Dazeas, Congrès Permanent de la Lenga Occitana
  • Noëmia Eyraud, CIRDÒC e Universitat Pau Valery (Montpelhièr 3) – LLACS-RedÒc

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.