narbo

Es en construccion a Narbona lo musèu Narbo Via que serà dedicat a la romanitat. Sa dubèrtura es prevista per 2020.

Lo bastiment situat prèp del canal de la Robina e pensat per l'arquitècte Norman Foster tornarà far viure, sus mai de 8 000 m2, lo passat antic de la ciutat narbonesa.

Lo musèu acculhirà las collections actualament servadas al Musèu arqueologic e al Musèu lapidari. Aurà tanben per vocacion d'aculhir los objèctes descobèrts a l'escasença de cavatges arqueologics de salvagarda efectuats dins la region.

Son mai de 15 000 pèças que trobaràn aquí lor plaça. Essencialament d'escalpraduras, de mosaïcas, de vases en ceramicas e autres objèctes del quotidian.

Un projècte aviat en 2010 jos la presidéncia de Georges Frêche.

De notar que s'es dubert lo 2 de junh de 2018 lo Musèu de la Romanitat de Nimes el tanben al còr d'un espaci d'una riquessa arqueologica excepcionala.


Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.