mars

Un article publicat dins la revista Science lo 25 de julhet de 2018 afortís l'existéncia d'un volum d'aiga josterran important sul planeta Mars.

L'article se titola Radar evidence of subglacial liquid water on Mars

La preséncia d'aiga liquida es un elements important per que se pòsca desvolopar la vida. D'aquí la multiplicacion de las missions robotizadas dins lo sistèma solar per fin de n'establir la preséncia.

Aquesta descobèrta es deguda a la pichona nau espaciala europèa Mars Express e daissa pensar que d'aiga liquida sus Mars non se tròba pas solament que de faiçon temporari dins de pichons rajòls, coma constatat recentament, mas que i a de massas importantas e permanentas.

La resèrva descobèrt s'espandiriá sus un vintenat de quilomètres, a una prigondor de 1,5 quilomètre. Es localizada prèp del Pòl Sud. Pro establa, podriá èsser lo luòc de desvolopament de vidas microbianas.

Pr'aquò aquela aiga es frecha e fòrça cargada en sal, es justament aquela fòrta concentracion en sal que la manten a l'estat liquide. Tot aquò ajuda pas al desvolopament de la vida tala que coneguda sus Tèrra.

*

Lo projècte Mars Express es bailejat per l'ESA (European Space Agency). Es la societat Astrium basada a Tolosa que n'assegurèt lo desvolopament.

La sonda es estada mandada dins l'espaci en 2003 per una fusada Soyuz. Dempuèi arrèsta pas de mandar de donadas que son puèi esplechadas per diferentas còlas de scientifcs de per lo mond.

A per mission de cartografiar lo planeta e d'establir la composicion dels sòls e de l'atmosfèra. D'arrèu, dempuèi 2003, trabalha.


Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.