mars

Lo concors 3D-Printed Habitat Challenge organizat per la NASA sus l'abitat extraterrèstre arriva dins sa fasa finala. Debutèt en 2014.

A la fin del mes de julhet de 2018 l'organisme anoncièt los noms dels cinc finalistes. Son :

  1. Team Zopherus, Rogers, Arkansas
  2. AI SpaceFactory, Nòva Yòrk
  3. Kahn-Yates, Jackson, Mississippi
  4. SEArch+/Apis Cor, Nòva Yòrk
  5. Northwestern University, Evanston, Illinois

Lo concors a per objectiu d'encoratja las entrepresas e los cercaires a desvolopar de tecnicas de construccion autonòmas. Tot se deu far automaticament, sens preséncia umana amb de robòts e d'estampadoiras 3D.

Los cinc finalistas van reçaupre d'argent per lor permetre de persegre las recèrcas e aprestar la fasa finala. Lor demorarà de bastir per de bon a l'escala 1/3 los abitats qu'an prepausats sus plan. La jurada se poirà alara prononciar e causir lo vencidor.

La recompensa per el serà de 100 000 dolars.

Çai jos los cinc visuals.

 

1 - Team Zopherus

mars

 

2 - AI SpaceFactory

mars

 

3 - Kahn-Yates

mars

 

4 - SEArch+/Apis Cor

mars

 

5 - Northwestern University

mars

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Darrièrs ensages pel Dream Chaser abans son primièr vòl

Dream Chaser DC-101 Tenacity

Lo 2 de febrièr de 2024 la societat Sierra Space develèt una fotografia de sa pichòta naveta, lo Dream Chaser, dins los bastiments de la NASA, montada sus d'equipaments de tèst.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.

Russia anóncia qu'arrestarà d'esplechar l'ISS après 2024

International Space Station

Russia per l'intermediari del patron de l’Agéncia espaciala russa, Roscosmos, Iouri Borissov, anoncièt dimars 26 de julhet de 2022 qu'anava arrestar d'esplechar l'ISS (Estacion Espaciala Internacionala).

Retorn dels umans sus la Luna

Artemis, Orion, Gateway, NASA

Dins l'encastre del programa Artemis bailejat per la NASA lo retorn dels umans sus la Luna èra previst per 2024. En novembre de 2021 Bill Nelson en carga del projècte per l'agéncia estatsunidenca anoncièt que l'eveniment se podriá pas organizar abans 2025 « al pus lèu ».

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.