Tre la fin de l'estiu de 2019 la centrala fotoelectrica de Piolenc en Provença es intrada en foncion.

Aquela installacion es implantada sus un plan d'aiga : un lac artificial de 50 ectaras que se creèt naturalament dins una anciana gravièra.

Son 47 000 panèls fotovoltaïcs flotants que sus 17 ectaras produsisson d'energia per alimentar mai de 4 000 fogals. La poténcia de l'installacion es de 17 megawatt.

Aquò's la centrala flottanta la mai importanta d'Euròpa. Lo projècte baptesat O'MEGA1 es estat desvolopat per Akuo Energy.

Una explechacion agroecologica vendrà completar lo projècte. Es a s'implantar sus las abroas del lac.

Los avantatges d'aquel tipe d'installation son multiples :

  • valorizacion d'ancianas zònas industrialas ;
  • la preséncia d'aiga jos los panèls permet d'augmentat la producion d'electricitat en los fregissent ;
  • pas besonh d'artificialisar de tèrras.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.