Lo director d'AstraZeneca Pascal Soriot assegurèt dins lo jornal britanic The Times del 26 de decembre que lo sieu grop aviá trobat una formula permetent de donar al vaccin que desvolopa contra la malautiá a coronavirus dicha covid-19, una eficacitat similara als vaccins de la concuréncia.

Los primièrs tèsts donava una eficacitat de 70 % alara que per los de Pfizer e BioNTech o de Moderna, l'eficacitat seriá de 90 %. Los cercaires d'AstraZeneca aurián, dempuèi, trobada una melhora formula.

Lo regulator britanic, la MHRA, se deu prononciar dins los jorns que venon sus aquel vaccin desvolopat en collaboracion amb l'universitat d'Oxfòrd. Las campanhas de vaccinacion amb aquel novèl produch podrián debutar en genièr de 2021.

Aquel vaccin presenta d'avantages : es mens car de produsir e se pòt servar a de temperaturas mens bassas que lo de Pfizer e BioNTech çò que simplifica grandament la logistica e donc l'organizacion generala de las campanhas de vaccinacion.

Aquestas an debutadas un pauc pertot dins lo mond. En Euròpa : lo dimars 8 de decembre al Reialme Unit e lo dimenge 27 de decembre de 2020 dins l'Union.


Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.