Lo director d'AstraZeneca Pascal Soriot assegurèt dins lo jornal britanic The Times del 26 de decembre que lo sieu grop aviá trobat una formula permetent de donar al vaccin que desvolopa contra la malautiá a coronavirus dicha covid-19, una eficacitat similara als vaccins de la concuréncia.

Los primièrs tèsts donava una eficacitat de 70 % alara que per los de Pfizer e BioNTech o de Moderna, l'eficacitat seriá de 90 %. Los cercaires d'AstraZeneca aurián, dempuèi, trobada una melhora formula.

Lo regulator britanic, la MHRA, se deu prononciar dins los jorns que venon sus aquel vaccin desvolopat en collaboracion amb l'universitat d'Oxfòrd. Las campanhas de vaccinacion amb aquel novèl produch podrián debutar en genièr de 2021.

Aquel vaccin presenta d'avantages : es mens car de produsir e se pòt servar a de temperaturas mens bassas que lo de Pfizer e BioNTech çò que simplifica grandament la logistica e donc l'organizacion generala de las campanhas de vaccinacion.

Aquestas an debutadas un pauc pertot dins lo mond. En Euròpa : lo dimars 8 de decembre al Reialme Unit e lo dimenge 27 de decembre de 2020 dins l'Union.


Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.