L'ISAE-Supaero, Airbus e ArianeGroup an anonciat al salon de l'aeronautica del Bourget de 2017 lor volontat de crear una cadièra de recèrca dedicada als concèptes espacials avançats.

Aquela cadièra, deuriá prene la forma d'un Space Advanced Concepts Laboratory (SAC Lab). Serà associada al departament Conception et conduite des véhicules aéronautiques de l'ISAE-Supaero a Tolosa. Serà patrocinada per las doas entrepresas Airbus e ArianeGroup per almens per cinc ans, fins a 2022.

La tòca es de desovolopar de tecnicas per permetre d'entreténer los satellits en orbita, d'assemblar de structuras o d'estampar en tres dimensions dins l'espaci. La concepcion d'estructuras espacialas abitablas, los sistèmas de propulcions o las relacions òme-robòt son tanben al programa.

La creacion d'aquela cadièra permetrà de comolar un voide en Euròpa ont i a pas de centre de recèrca d'aquela mena.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.