Lo dròne Skeyetech © Azur Drones

Skeyetech, lo dròne autonòm d'Azur Drones

La societat Azur Drones basada a Merinhac desvolopa un pichon aeronèf autonòm : Skeyetech.

Aquel dròne de 6,5 quilograms per 80 cm de larg permet de far de susvelhança via l'utilizacion de camèras – vidèo, termica e enfraroge – embarcadas.

Aquel aparelh es lo primièr a dispausar en França d'una autorizacion de vòl de la Direccion Generala de l'Aviacion Civila (DGLA) per se deplaçar d'un biais autonòm sus de sites privats.

Azur Drone se concentre sul desvolopament e la comercializacion del dròne Skeyetech que produsís pel moment, en 2019, a qualques unitats per mes. Los aparelhs pòdon èsser crompats o logats.

Los sieus clients son d'entrepresas industrialas que possedisson de grands espacis de susvelhars : enfrastructuras gazièras o petrolièras, centralas electricas, barratges, zònas de stocatges, parquing, pòrts, etc.

Lo sector es en plen desvolopament e fòrtament concurencial. De notar sul meteis sector la preséncia de Percepto e d'Airbotics, doas societats israelianas.


L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.