avion
Maqueta del futur avion de combat europèu © Ministèri de las armadas

Es estat signat lo 20 de febrièr de 2020 per las ministras de la defensa francesa, Florence Parly, e alemanda, Annegret Kramp-Karrenbauer, un contracte de 150 milion d'èuros per definir e fabricar lo primièr demonstrator de l'avion de combat europèu de deman.

Aquel aparelh serà la pèça mestressa del programa SCAF (Sistèma de Combat Aerian del Futur) que deu associar drònes, missiles e avions dins un sistèma integrat.

Lo projècte que debuta ara deu durar 18 meses. Es destinat a validar la factabilitat del projècte abans la debuta de la fasa industriala.

Una maqueta de l'avion es ja estada presentada a l'escala reala al Salon del Borget en junh de 2019.

La societat Dassault serà la mèstra d'òbra del projècte amb per partenari principal Airbus.

Lo vòl del primièr prototip es previst per 2026 e los primièrs aparelhs deurián èsser operationals en 2040. Auràn per vocacion de remplaçar los actuals Rafale e Eurofighter.

Lo projècte actualament finançat per París e Berlin deu èsser rejonh per Madrid.


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Veituras autonòmas : Mercedes comercializarà en 2022 un veïcul omologat de nivèl 3

Mercedes Class S conducha autonòma

Lo constructor d'automobilas Mercedes obtenguèt lo dijòus 9 de decembre de 2021 del govèrn alemand una omologacion per que sos veïculs poscan utilizar son sistèma de conducha autonòma.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.