Infografic © Rolls-Royce/Reaction Engines

L'interès creisent en aeronautica per los mòdes de propulcion supersonic buta los ancians actors del sector a trabalhar cotria amb de novèls venguts de las tecnologias desruptivas.

Rolls-Royce constructor de motors d'avion plan conegut dempuèi d'annadas, anoncièt en agost de 2020 qu'anava far creise sos investiments dins la societat Reaction Engines.

Lo societat Reaction Engines es estada creada en 1989 per Alan Bond que cercava de desvolopar un motor a mand d'emplegar d'idrogèn coma carburant sens embarcar d'oxigèn coma aquò se far dins las fusadas classicas : l'oxigèn seriá pres dins l'aire. Un tal motor permetriá de poder jónher l'espaci simplament.

L'avion espacial sul qual trabalhavan se nommava lo Skylon. Per lo desvolopar concebèron lo motor : SABRE, acronim per Synergetic Air-Breathing Rocket Engine

Aquela ambicion de jónher l'espaci simplament via un aparelh de tipe « avion » menèt los engenhaires a desvolopar un dispositiu per frechir l'aire que pòt caufar a nauta velocitat fins a 1 000 °C.

Aquel tipe de tecnologia es indispensable per poder fabricar de motors foncionals a de velocitats de superioras a Mach 1. E es la mestreja per Reaction Engines de l'engenhiariá necessària qu'explica la collaboracion de las doas entrepresas e lo creis anonciat dels investiments de Rolls-Rolls que trabalha de son costat al desvolopament de sistèmas de propulcion a nauta velocitat, tant pel sector militar que civil.

De notar que Rolls-Royce trabalha tanben amb d'autres actors del sector : Boom Supersonic e Virgin Galactic.


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.