Infografic © Rolls-Royce/Reaction Engines

L'interès creisent en aeronautica per los mòdes de propulcion supersonic buta los ancians actors del sector a trabalhar cotria amb de novèls venguts de las tecnologias desruptivas.

Rolls-Royce constructor de motors d'avion plan conegut dempuèi d'annadas, anoncièt en agost de 2020 qu'anava far creise sos investiments dins la societat Reaction Engines.

Lo societat Reaction Engines es estada creada en 1989 per Alan Bond que cercava de desvolopar un motor a mand d'emplegar d'idrogèn coma carburant sens embarcar d'oxigèn coma aquò se far dins las fusadas classicas : l'oxigèn seriá pres dins l'aire. Un tal motor permetriá de poder jónher l'espaci simplament.

L'avion espacial sul qual trabalhavan se nommava lo Skylon. Per lo desvolopar concebèron lo motor : SABRE, acronim per Synergetic Air-Breathing Rocket Engine

Aquela ambicion de jónher l'espaci simplament via un aparelh de tipe « avion » menèt los engenhaires a desvolopar un dispositiu per frechir l'aire que pòt caufar a nauta velocitat fins a 1 000 °C.

Aquel tipe de tecnologia es indispensable per poder fabricar de motors foncionals a de velocitats de superioras a Mach 1. E es la mestreja per Reaction Engines de l'engenhiariá necessària qu'explica la collaboracion de las doas entrepresas e lo creis anonciat dels investiments de Rolls-Rolls que trabalha de son costat al desvolopament de sistèmas de propulcion a nauta velocitat, tant pel sector militar que civil.

De notar que Rolls-Royce trabalha tanben amb d'autres actors del sector : Boom Supersonic e Virgin Galactic.


Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

ESA : la mission en direccion de Vènus es en preparacion

Mission EnVision

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.