Infografic © Rolls-Royce/Reaction Engines

L'interès creisent en aeronautica per los mòdes de propulcion supersonic buta los ancians actors del sector a trabalhar cotria amb de novèls venguts de las tecnologias desruptivas.

Rolls-Royce constructor de motors d'avion plan conegut dempuèi d'annadas, anoncièt en agost de 2020 qu'anava far creise sos investiments dins la societat Reaction Engines.

Lo societat Reaction Engines es estada creada en 1989 per Alan Bond que cercava de desvolopar un motor a mand d'emplegar d'idrogèn coma carburant sens embarcar d'oxigèn coma aquò se far dins las fusadas classicas : l'oxigèn seriá pres dins l'aire. Un tal motor permetriá de poder jónher l'espaci simplament.

L'avion espacial sul qual trabalhavan se nommava lo Skylon. Per lo desvolopar concebèron lo motor : SABRE, acronim per Synergetic Air-Breathing Rocket Engine

Aquela ambicion de jónher l'espaci simplament via un aparelh de tipe « avion » menèt los engenhaires a desvolopar un dispositiu per frechir l'aire que pòt caufar a nauta velocitat fins a 1 000 °C.

Aquel tipe de tecnologia es indispensable per poder fabricar de motors foncionals a de velocitats de superioras a Mach 1. E es la mestreja per Reaction Engines de l'engenhiariá necessària qu'explica la collaboracion de las doas entrepresas e lo creis anonciat dels investiments de Rolls-Rolls que trabalha de son costat al desvolopament de sistèmas de propulcion a nauta velocitat, tant pel sector militar que civil.

De notar que Rolls-Royce trabalha tanben amb d'autres actors del sector : Boom Supersonic e Virgin Galactic.


Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.