Las societats Pfizer e BioNTech que desvolopan un vaccin contra la malautiá a coronavirus, dicha covid-19, an anonciat lo diluns 9 de novembre de 2020 que lor vaccin èra eficaç a 90 %.

Aquela estimacion se basa sus los resultats preliminaris dels darrièrs ensages que son a menar ; ensages de fasa 3.

La proteccion es estada obtenguda sèt jorns après la segonda injeccion. Aquesta se fa 28 jorns après la primièra.

Las entrepresas preveson de fornir fins a 50 milions de dòsas de vaccin dins lo mond en 2020 e fins a 1,3 miliard en 2021.

Aquel vaccin demòra pr'aquò d'èsser omologat per las autoritats competentas.

En consequéncia d'aquela anóncia los mercats borsièrs de pel mond pujan fòrtament. Lo CAC 40 en França torna prene mai de 7 %.

La societat Pfizer es basada al Estats Unit. BioNTech es una societat europèa basada en Alemanha.


L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.