AI

Recèrca en intelligéncia artificiala : projècte DEEL

Debutèt en 2018 a Tolosa lo projècte DEEL (DEpendable & Explainable Learning)

Menat per l'Institut de Recèrca e Tecnologia (IRT) Saint Exupéry aquel programa de recèrca a per objectiu de desvolopar e de rendre matures d'algoritmes d'intelligéncia artificiala dedicats als industrials de l'aeronautica, de l'espaci e dels sistèmas embarcats.

Aqueles algoritmes devon èssers fisablas e certificablas. Concernisson essencialament l'analisi dels images e lo posicionament.

Lo projècte associa d'industrials màger coma Airbus, Thales Avionics o encara la SNCF, e de grands laboratòris de recèrcas tolosencs. Las tecnologias desvolopadas auràn per vocacion d'èsser embarcadas dins d'avions, d'astronaus o de veïculs terrèstres.

Aquel trabalh de recèrca es menat en collaboracion amb de partenaris quebequeses. Lo projècte budgetat a 30 milions d'èuros es programat sus cinc ans.

Lo 17 de decembre de 2020 lo projècte DEEL foguèt integrat a l'ANITI, l'institut interdisciplinari consacrat a l'intellligéncia artificiala a Tolosa. ANITI es un acronim per Artificial and Natural Intelligence Toulouse Institute.

Los mòdes novèls de transpòrts que son a se desvolopar dempuèi qualques ans demandan aquelas tecnicas e Tolosa, es, al nivèl internacional, un dels centre màger per la produccion e la concepcion d'aqueles aparelhs novèls.

Lo pojècte DEEL a per vocacion de far de la vila un centre per la certificacion dels algoritmes necessaris per aqueles nòus mejans de transpòrt.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Signatura d'un acòrd entre The Exploration Company e Axiom Space

Nyx, The Exploration Company

Lo 12 de setembre de 2023 The Exploration Company e Axiom Space signèran un acòrd de collaboracion.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.