AI

Recèrca en intelligéncia artificiala : projècte DEEL

Debutèt en 2018 a Tolosa lo projècte DEEL (DEpendable & Explainable Learning)

Menat per l'Institut de Recèrca e Tecnologia (IRT) Saint Exupéry aquel programa de recèrca a per objectiu de desvolopar e de rendre matures d'algoritmes d'intelligéncia artificiala dedicats als industrials de l'aeronautica, de l'espaci e dels sistèmas embarcats.

Aqueles algoritmes devon èssers fisablas e certificablas. Concernisson essencialament l'analisi dels images e lo posicionament.

Lo projècte associa d'industrials màger coma Airbus, Thales Avionics o encara la SNCF, e de grands laboratòris de recèrcas tolosencs. Las tecnologias desvolopadas auràn per vocacion d'èsser embarcadas dins d'avions, d'astronaus o de veïculs terrèstres.

Aquel trabalh de recèrca es menat en collaboracion amb de partenaris quebequeses. Lo projècte budgetat a 30 milions d'èuros es programat sus cinc ans.

Lo 17 de decembre de 2020 lo projècte DEEL foguèt integrat a l'ANITI, l'institut interdisciplinari consacrat a l'intellligéncia artificiala a Tolosa. ANITI es un acronim per Artificial and Natural Intelligence Toulouse Institute.

Los mòdes novèls de transpòrts que son a se desvolopar dempuèi qualques ans demandan aquelas tecnicas e Tolosa, es, al nivèl internacional, un dels centre màger per la produccion e la concepcion d'aqueles aparelhs novèls.

Lo pojècte DEEL a per vocacion de far de la vila un centre per la certificacion dels algoritmes necessaris per aqueles nòus mejans de transpòrt.


Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

Ascendance Flight Technologies anóncia que 245 unitats de son avion ibrid son estadas precomandadas

L'Atea d'Ascendance Flight Technologies

La startup Ascendance Flight Technologies basada a Tolosa oficializèt a la fin del mes de julhet de 2022, las primièras precomandas de son avion ibrid : son 245 Atea que son estats precomandats.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.