Fòto Perseverance
Detalh de la primièra fotografia mandada per Perseverance a la Tèrra

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars.

Lo dijòus 18 de febrièr de 2021 après mai de siès meses de viatge dins lo sistèma solar lo robòt estatsunidenc de la NASA es arribat a sa destinacion.

Otís d'exploracion scientifica Perseverance, qu'èra estat mandat lo 30 de julhet de 2020, deu permetre d'obténer de donadas mai precisas encara qu'aquelas obtengudas per son predecessor lo robòt Curiosity.

Las complèxas operacions previstas per pausar lo robòt sul sòl marcian se son plan passadas, l'astromobila posquèt après los primièrs tèsts mandar sens problèmas los sieus primièrs images.

Lo robòt es equipat d'aparelhs que li permetràn d'analisar lo sòl. L'objectiu de la mission es de saupre se de vida se posquèt desvolopar pel passat.

Las informacions recampadas precedentament per Curiosity permetan simplament de dire qu'aquesta foguèt possibla. Mas cap d'indicas seguras de sa preséncia son pas pr'aquò estadas relevadas.

Aquesta mission tornarà pas menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian. Una mission bailejada per l'ESA (European Space Agency) e la NASA es en preparacion per aquò far. Es dicha MSR per Mars Sample Return e deu debutar en 2026.

Infografic Perseverance

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.