Fòto Perseverance
Detalh de la primièra fotografia mandada per Perseverance a la Tèrra

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars.

Lo dijòus 18 de febrièr de 2021 après mai de siès meses de viatge dins lo sistèma solar lo robòt estatsunidenc de la NASA es arribat a sa destinacion.

Otís d'exploracion scientifica Perseverance, qu'èra estat mandat lo 30 de julhet de 2020, deu permetre d'obténer de donadas mai precisas encara qu'aquelas obtengudas per son predecessor lo robòt Curiosity.

Las complèxas operacions previstas per pausar lo robòt sul sòl marcian se son plan passadas, l'astromobila posquèt après los primièrs tèsts mandar sens problèmas los sieus primièrs images.

Lo robòt es equipat d'aparelhs que li permetràn d'analisar lo sòl. L'objectiu de la mission es de saupre se de vida se posquèt desvolopar pel passat.

Las informacions recampadas precedentament per Curiosity permetan simplament de dire qu'aquesta foguèt possibla. Mas cap d'indicas seguras de sa preséncia son pas pr'aquò estadas relevadas.

Aquesta mission tornarà pas menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian. Una mission bailejada per l'ESA (European Space Agency) e la NASA es en preparacion per aquò far. Es dicha MSR per Mars Sample Return e deu debutar en 2026.

Infografic Perseverance

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.