Fòto Perseverance
Detalh de la primièra fotografia mandada per Perseverance a la Tèrra

Lo robòt Perseverance s'es pausat sus la planèta Mars.

Lo dijòus 18 de febrièr de 2021 après mai de siès meses de viatge dins lo sistèma solar lo robòt estatsunidenc de la NASA es arribat a sa destinacion.

Otís d'exploracion scientifica Perseverance, qu'èra estat mandat lo 30 de julhet de 2020, deu permetre d'obténer de donadas mai precisas encara qu'aquelas obtengudas per son predecessor lo robòt Curiosity.

Las complèxas operacions previstas per pausar lo robòt sul sòl marcian se son plan passadas, l'astromobila posquèt après los primièrs tèsts mandar sens problèmas los sieus primièrs images.

Lo robòt es equipat d'aparelhs que li permetràn d'analisar lo sòl. L'objectiu de la mission es de saupre se de vida se posquèt desvolopar pel passat.

Las informacions recampadas precedentament per Curiosity permetan simplament de dire qu'aquesta foguèt possibla. Mas cap d'indicas seguras de sa preséncia son pas pr'aquò estadas relevadas.

Aquesta mission tornarà pas menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian. Una mission bailejada per l'ESA (European Space Agency) e la NASA es en preparacion per aquò far. Es dicha MSR per Mars Sample Return e deu debutar en 2026.

Infografic Perseverance

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.