CST-100
L'astronau CST-100 tala qu'imaginada per sos conceptors

La CST-100 Starliner de Boeing

La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner que permetrà, en concuréncia amb la Crew Dragon, de menar d'astronautas en orbita bassa.

Un primièr ensag en 2019 se passèt mal, la nau se posquèt pas amarrar a l'ISS.

La CST-100 Starliner es prevista per transportar sèt personas. Contrariament a la Crew Dragon possedirà un modul de servici independent. Es estada concebuda per èsser reutilizabla.

Lo sigle CST es per Crew Space Transportation. La chifra 100 es per l'altitud a la quala se tròba la linha de Kármán, limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci.

Aqueles veïculs, CST-100 e Crew Dragon, son estats concebuts en responsa a una demanda de la NASA (programa CCDeV) que après lo vòl en 2011 de sa darrièra naveta non podiá pas mandar dins l'espaci d'astronautas de faiçon independenta, dependiá de Russia. Tres societats son estadas retengudas per desvolopar aquel material novèl (capsula o naveta) :

  • Boeing amb la capsula CST-100 Starliner ;
  • SpaceX amb sa capsula Crew Dragon ;
  • e Sierra Nevada amb sa naveta Dream Chaser.

La Dragon Crew es operacionala dempuèi 2020. La capsula CST-100 Starliner deu èsser experimentada en 2021 sens passatgièrs.

La naveta Dream Chaser es en cors de desvolopament.


Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.