CST-100
L'astronau CST-100 tala qu'imaginada per sos conceptors

La CST-100 Starliner de Boeing

La societat Boeing desvolopa la capsula CST-100 Starliner que permetrà, en concuréncia amb la Crew Dragon, de menar d'astronautas en orbita bassa.

Un primièr ensag en 2019 se passèt mal, la nau se posquèt pas amarrar a l'ISS.

La CST-100 Starliner es prevista per transportar sèt personas. Contrariament a la Crew Dragon possedirà un modul de servici independent. Es estada concebuda per èsser reutilizabla.

Lo sigle CST es per Crew Space Transportation. La chifra 100 es per l'altitud a la quala se tròba la linha de Kármán, limit entre l'atmosfèra terrèstra e l'espaci.

Aqueles veïculs, CST-100 e Crew Dragon, son estats concebuts en responsa a una demanda de la NASA (programa CCDeV) que après lo vòl en 2011 de sa darrièra naveta non podiá pas mandar dins l'espaci d'astronautas de faiçon independenta, dependiá de Russia. Tres societats son estadas retengudas per desvolopar aquel material novèl (capsula o naveta) :

  • Boeing amb la capsula CST-100 Starliner ;
  • SpaceX amb sa capsula Crew Dragon ;
  • e Sierra Nevada amb sa naveta Dream Chaser.

La Dragon Crew es operacionala dempuèi 2020. La capsula CST-100 Starliner deu èsser experimentada en 2021 sens passatgièrs.

La naveta Dream Chaser es en cors de desvolopament.


Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Carles Pons : diaspòra roergassa en Argentina

Clement Cabanettes, Pigüé

Un article de Carles Pons sus la diaspòra roergassa en Argentina.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Tecnologia : Tesla, una entrepresa de robotica ?

Tesla Bot

Lo 19 d'agost de 2021 se debanava lo AI Day de Tesla, jornada consacrada a l'intelligéncia artificiala.