CityAirbus NextGen
Lo CityAirbus nòva generacion tal que previst © Airbus

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

La comunicacion es estada facha a l'escasença de l'eveniment Pioneering Sustainable Aerospace que lo constructor organizava dins la vila.

L'aeronèf en projècte serà equipat d'una ala fixa, d'una coa en forma de V e de uèch motors electrics a elice. Podrà carrejar quatre personas. L'aparelh serà a zèro emission.

Bruno Even, CEO d'Airbus Helicoptèrs en carga del desvolopament d'aquel nòu mòde de transpòrt precisèt que la societat èra « a cocrear un mercat totalament novèl a mand de permetre en vila de desplaçaments aerians sostenibles d'un punt de vist environamental e social. Airbus pensa que las dificultats de superar concernisson mai l'integracion urbana, l'acceptacion del public e l'automatizacion de la gestion del trafic aerian que la tecnologia e lo modèl economic ».

CityAirbus se podriá desplaçar fins a 80 km e aténer una velocitat de 120 km/h.

Al nivèl sonòr, en vòl, las emissions serán de 65 dB(A) e a mens de 70 dB(A) del temps de l'aterratge.

Los aparelhs de tèst precedent desvolopats pel constructor, Vahana e CityAirbus demonstrators, an ja efectuats 242 vòls e se son desplaçats sus un milièr de quilomètres. Son aqueles experiments qu'an permetut la definicion del CityAirbus NextGen.

Lo vòl del primièr prototip es previst per 2023. Las certificacions son esperadas per 2025.

CityAirbus NextGen

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Energia nucleara : lo president Macron vòl desvolopar la produccion de pichons reactors a fission

Nuward

Lo dimars 12 d'octobre de 2021, lo president francés Emmanuel Macron presentava lo plan France 2030. Aqueste prevei d'investiments a nautor d'1 miliard d'èuro dins l'energia nucleara a fission.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.