CityAirbus NextGen
Lo CityAirbus nòva generacion tal que previst © Airbus

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

La comunicacion es estada facha a l'escasença de l'eveniment Pioneering Sustainable Aerospace que lo constructor organizava dins la vila.

L'aeronèf en projècte serà equipat d'una ala fixa, d'una coa en forma de V e de uèch motors electrics a elice. Podrà carrejar quatre personas. L'aparelh serà a zèro emission.

Bruno Even, CEO d'Airbus Helicoptèrs en carga del desvolopament d'aquel nòu mòde de transpòrt precisèt que la societat èra « a cocrear un mercat totalament novèl a mand de permetre en vila de desplaçaments aerians sostenibles d'un punt de vist environamental e social. Airbus pensa que las dificultats de superar concernisson mai l'integracion urbana, l'acceptacion del public e l'automatizacion de la gestion del trafic aerian que la tecnologia e lo modèl economic ».

CityAirbus se podriá desplaçar fins a 80 km e aténer una velocitat de 120 km/h.

Al nivèl sonòr, en vòl, las emissions serán de 65 dB(A) e a mens de 70 dB(A) del temps de l'aterratge.

Los aparelhs de tèst precedent desvolopats pel constructor, Vahana e CityAirbus demonstrators, an ja efectuats 242 vòls e se son desplaçats sus un milièr de quilomètres. Son aqueles experiments qu'an permetut la definicion del CityAirbus NextGen.

Lo vòl del primièr prototip es previst per 2023. Las certificacions son esperadas per 2025.

CityAirbus NextGen

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.