CityAirbus NextGen
Lo CityAirbus nòva generacion tal que previst © Airbus

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

La comunicacion es estada facha a l'escasença de l'eveniment Pioneering Sustainable Aerospace que lo constructor organizava dins la vila.

L'aeronèf en projècte serà equipat d'una ala fixa, d'una coa en forma de V e de uèch motors electrics a elice. Podrà carrejar quatre personas. L'aparelh serà a zèro emission.

Bruno Even, CEO d'Airbus Helicoptèrs en carga del desvolopament d'aquel nòu mòde de transpòrt precisèt que la societat èra « a cocrear un mercat totalament novèl a mand de permetre en vila de desplaçaments aerians sostenibles d'un punt de vist environamental e social. Airbus pensa que las dificultats de superar concernisson mai l'integracion urbana, l'acceptacion del public e l'automatizacion de la gestion del trafic aerian que la tecnologia e lo modèl economic ».

CityAirbus se podriá desplaçar fins a 80 km e aténer una velocitat de 120 km/h.

Al nivèl sonòr, en vòl, las emissions serán de 65 dB(A) e a mens de 70 dB(A) del temps de l'aterratge.

Los aparelhs de tèst precedent desvolopats pel constructor, Vahana e CityAirbus demonstrators, an ja efectuats 242 vòls e se son desplaçats sus un milièr de quilomètres. Son aqueles experiments qu'an permetut la definicion del CityAirbus NextGen.

Lo vòl del primièr prototip es previst per 2023. Las certificacions son esperadas per 2025.

CityAirbus NextGen

Eurosuit : vestit espacial intraveïcular europèu

Eurosuit

L'astronau espaciala Dragon que s'estaquèt a l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS) lo dimenge 17 de mai de 2026 conteniá la combinason dicha Eurosuit.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.