Volocity, Pontoise, març de 2022
Lo Volocity prèp de Pontoise en març de 2022 © Volocopter

Lo diluns 21 de març de 2022 dempuèi l'aerodròm de Cormeilles en Vexin en Isla de França, l'aeronèf electric de Volocopter, Volocity, efectuèt un vòl d'ensag. Lo vòl es estat realizat en manual amb un pilòt, e en automatic.

L'aparelh s'enairèt lentament mercés a sas dètz-e-uèch pichòtas elices, montèt a una altitud de cinquanta mètres e aquí vaneguèt al dessús de l'aerodròm.

L'objectiu primièr de l'ensag èra d'evaluar lo nivèl de las emissions sonòras. Son estadas constatadas d'emissions inferioras 65 dB en vòl e de 75 dB al descolatge.

L'utilizacion d'aquel veïcul es prevista pels jòcs olimpics de 2024 que se debanaràn a París. Doas primièras linhas de demonstracion son previstas.

La primièra permetrà de jónher Saint-Cyr-l'Ecole a Issy-les-Moulineaux. La segonda permetrà als veïculs d'anar de l'aeropòrt del Bourget a París. La localizacion exacta dins París del vertipòrt es pas encara estada decidida.

Aqueles aparelhs que s'enairan verticalament son diches de vtòls, acronim que ven de la contraccion de vertical take-off and landing.


Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.