Volocity, Pontoise, març de 2022
Lo Volocity prèp de Pontoise en març de 2022 © Volocopter

Lo diluns 21 de març de 2022 dempuèi l'aerodròm de Cormeilles en Vexin en Isla de França, l'aeronèf electric de Volocopter, Volocity, efectuèt un vòl d'ensag. Lo vòl es estat realizat en manual amb un pilòt, e en automatic.

L'aparelh s'enairèt lentament mercés a sas dètz-e-uèch pichòtas elices, montèt a una altitud de cinquanta mètres e aquí vaneguèt al dessús de l'aerodròm.

L'objectiu primièr de l'ensag èra d'evaluar lo nivèl de las emissions sonòras. Son estadas constatadas d'emissions inferioras 65 dB en vòl e de 75 dB al descolatge.

L'utilizacion d'aquel veïcul es prevista pels jòcs olimpics de 2024 que se debanaràn a París. Doas primièras linhas de demonstracion son previstas.

La primièra permetrà de jónher Saint-Cyr-l'Ecole a Issy-les-Moulineaux. La segonda permetrà als veïculs d'anar de l'aeropòrt del Bourget a París. La localizacion exacta dins París del vertipòrt es pas encara estada decidida.

Aqueles aparelhs que s'enairan verticalament son diches de vtòls, acronim que ven de la contraccion de vertical take-off and landing.


Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.