Volocity, Pontoise, març de 2022
Lo Volocity prèp de Pontoise en març de 2022 © Volocopter

Lo diluns 21 de març de 2022 dempuèi l'aerodròm de Cormeilles en Vexin en Isla de França, l'aeronèf electric de Volocopter, Volocity, efectuèt un vòl d'ensag. Lo vòl es estat realizat en manual amb un pilòt, e en automatic.

L'aparelh s'enairèt lentament mercés a sas dètz-e-uèch pichòtas elices, montèt a una altitud de cinquanta mètres e aquí vaneguèt al dessús de l'aerodròm.

L'objectiu primièr de l'ensag èra d'evaluar lo nivèl de las emissions sonòras. Son estadas constatadas d'emissions inferioras 65 dB en vòl e de 75 dB al descolatge.

L'utilizacion d'aquel veïcul es prevista pels jòcs olimpics de 2024 que se debanaràn a París. Doas primièras linhas de demonstracion son previstas.

La primièra permetrà de jónher Saint-Cyr-l'Ecole a Issy-les-Moulineaux. La segonda permetrà als veïculs d'anar de l'aeropòrt del Bourget a París. La localizacion exacta dins París del vertipòrt es pas encara estada decidida.

Aqueles aparelhs que s'enairan verticalament son diches de vtòls, acronim que ven de la contraccion de vertical take-off and landing.


Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.