Volocopter ven de realizar lo 14 de setembre de 2019 un tèst de son veïcul volant.

Los ensages son estats realizats a Stuttgart en alemanha. Aquò èra lo primièr vòl urban de l'aparelh sul continent europèu.

Baptesat 2X aquel aeronèf volèt prèp del musèu Mercedez-Benz. Lo vòl durèt quatre minutas.

L'aparelh possedís 18 rotors, es alimentat per d'electricitat e pòt volar un vintenat de minutas.

Per aquel tèst degun èra pas present dins la naveta qu'èra menada per un operator al sòl.

D'autras experimentacions son previstas al mes d'octobre. La tòca de la societat es de produsir a la perfin un dròne taxis autonòm.

La concuréncia sus aquel tipe de recerca se nomma : Airbus, Lilium, EHang... Aquela industria es en plen desvolopament. Podriá representar una solucion per los desplacaments futurs dins las grandas aglomeracions.


Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Minatge dels asteroïdes : AstroForge manda Odin dins l'espaci

Odin, AstroForge, 2025

La societat AstroForge qu'a per objectiu de minar d'asteroïdes mandarà dins l'espaci sa segonda astronau pichona, Odin, a la debuta de 2025.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.