Volocopter ven de realizar lo 14 de setembre de 2019 un tèst de son veïcul volant.

Los ensages son estats realizats a Stuttgart en alemanha. Aquò èra lo primièr vòl urban de l'aparelh sul continent europèu.

Baptesat 2X aquel aeronèf volèt prèp del musèu Mercedez-Benz. Lo vòl durèt quatre minutas.

L'aparelh possedís 18 rotors, es alimentat per d'electricitat e pòt volar un vintenat de minutas.

Per aquel tèst degun èra pas present dins la naveta qu'èra menada per un operator al sòl.

D'autras experimentacions son previstas al mes d'octobre. La tòca de la societat es de produsir a la perfin un dròne taxis autonòm.

La concuréncia sus aquel tipe de recerca se nomma : Airbus, Lilium, EHang... Aquela industria es en plen desvolopament. Podriá representar una solucion per los desplacaments futurs dins las grandas aglomeracions.


Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.