Vision d'artista © Volocopter

La societat Volocopter basada en alemanha presentèt lo 17 d'abril de 2018 sa concepcion de las infrastructuras de transpòrt urban per dròne de deman : una combinason de Volo-Hubs e de Volo-Ports.

Aqueles se pòdon integrar a las arquitecturas urbanas actualas a mendre còst. Es al torn d'aqueles elements que la societat prevei d'organizar lo sieu servici de taxi volant.

L'idèa es de desvolopar de navetas aerianas d'un punt a un autre. Per exemple entre un aeropòrt e lo centre vila de la ciutat vesina amb una granda regularitat. Preveson de far partir un veïcul cada trenta segondas. Aqueles, electric e autonòm, podrián carejar doas personas fins a 27 km de distància.

Los Volo-Hubs son simplament de plataformas que permetan als taxis de se pausar. Son religats als Volo-Ports per un tapís que carreja los drònes. Los Volo-Port son cobèrts, aquí la pratica pòt embarcar e desbarca tranquillament, e los aparelhs son stocats e mantenguts.

Alex Zosel, cofondator de Velocopter, pensa de poder propausar un primièr sistèma foncional dins un detzenat d'ans. Los veïculs, eles, son ja foncionals.

volo

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Musica : entrevista de Guillaume Lopez

Guillaume Lopez

Dins son magazine del mes de novembre de 2019, la vila de Tolosa publicava una entrevista de Guillaume Lopez.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.