Vision d'artista © Volocopter

La societat Volocopter basada en alemanha presentèt lo 17 d'abril de 2018 sa concepcion de las infrastructuras de transpòrt urban per dròne de deman : una combinason de Volo-Hubs e de Volo-Ports.

Aqueles se pòdon integrar a las arquitecturas urbanas actualas a mendre còst. Es al torn d'aqueles elements que la societat prevei d'organizar lo sieu servici de taxi volant.

L'idèa es de desvolopar de navetas aerianas d'un punt a un autre. Per exemple entre un aeropòrt e lo centre vila de la ciutat vesina amb una granda regularitat. Preveson de far partir un veïcul cada trenta segondas. Aqueles, electric e autonòm, podrián carejar doas personas fins a 27 km de distància.

Los Volo-Hubs son simplament de plataformas que permetan als taxis de se pausar. Son religats als Volo-Ports per un tapís que carreja los drònes. Los Volo-Port son cobèrts, aquí la pratica pòt embarcar e desbarca tranquillament, e los aparelhs son stocats e mantenguts.

Alex Zosel, cofondator de Velocopter, pensa de poder propausar un primièr sistèma foncional dins un detzenat d'ans. Los veïculs, eles, son ja foncionals.

volo

Defensa : definicion del carri armat europèu de deman

Main Ground Combat System

Lo projècte desvolopat per França e Alemanha avent per vocacion de desvolopar lo carri armat del futur intra dins sa fasa finala.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.

Estudi : 'L'òme que èri ieu' de Joan Bodon e L'occitan coma metafòra

L'òme que èri ieu

Vincenzo Perez de l'Università degli Studi di Ferrara trabalhèt de 2015 a 2016 sul libre de Joan Bodon, L'òme que èri ieu.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.