Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Aqueste mandat en orbita al mes de decembre de 2021 es operacional dempuèi la prima. Concebut per la NASA en collaboracion amb las agéncias espacialas canadiana (CSA) e europèa (ESA) es situat al punt de Lagrange L2 a 1,5 milion de quilomètres de la Tèrra. Es ara plenament operacional, sa carrièra debuta.

Lo primièr image obtengut e presentat lo 11 de julhet per la NASA mòstra un amàs d'un milièr de galaxias. Baptesat SMAC 0723 es situat a 4,6 miliards d'annadas-lum de la Tèrra. Mas de per darrièr se pòdon veire d'objèctes cosmics situats al delà, a mai de 13 miliards d'annadas-lum.

Aquela resolucion inegalada entrò ara del telesòpi James Webb permetrà al scientifics de veire mai luènh e d'obténer d'informacions preciosas sus la debuta de la formacion de l'univèrs.

Los primièrs estudis serioses dels images obtenguts pel telescòpi James Webb son espertats pel mes de setembre de 2022.

Al delà de l'image de l'amàs SMAC 0723 son estats difusats los images de la Nebulosa Carina, del Quintet Stephan e de la Nebulosa Anèl del Sud.

Image James Webb SMAC 0723

Imatge de l'amàs galactic SMAC 0723 desvelat lo 11 de julhet de 2022 © NASA, ESA, CSA, and STScI


Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Airbus trabalha sus d'avions zèro emission

ZEROe Airbus

Dempuèi lo mes de setembre de 2020 la societat Airbus publica regularament de nòtas ont presenta sos projèctes en matèria de transpòrt zèro emission.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.