Mission EnVision
Tèrra, Vènus e la sonda EnVision © ESA

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Dempuèi la còla en carga mobilizèt los diferents grops de scientifics partenaris per fin de definir exactament las finalitats de la mission e lo ròtle de cadun.

En febrièr de 2024 aquel trabalh es acabat e lo projècte se deu d'èsser finalizat, la sonda deu èsser fabricada e mandada. Es als industrials d'intrar dins lo jòc.

Aquò's pas lo primièr ensag per l'ESA, una autra sonda Venus Express, faguèt lo viatge en 2005. Venus Express foncionèt fins a 2014.

La partença d'EnVision es prevista per 2031. Son objectiu serà notadament de cartografia la planeta e d'estudiar la composicion de son sòl e de son atmosfèra.

Una de las questions non resolgudas a son subjècte essent : Perqué Vènus e la Tèrra an evolucionat d'un biais tan diferent ? Vènus es venguda una mena d'infèrn ont los níbols contenon d'acid sulfuric e la temperatura es superiora a 400 grases celsius. La Tèrra es abitabla.


Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.