Mission EnVision
Tèrra, Vènus e la sonda EnVision © ESA

En 2021 l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) decidiguèt de preparar una mission scientifica en direccion de la planeta Vènus. Aurà per nom EnVision.

Dempuèi la còla en carga mobilizèt los diferents grops de scientifics partenaris per fin de definir exactament las finalitats de la mission e lo ròtle de cadun.

En febrièr de 2024 aquel trabalh es acabat e lo projècte se deu d'èsser finalizat, la sonda deu èsser fabricada e mandada. Es als industrials d'intrar dins lo jòc.

Aquò's pas lo primièr ensag per l'ESA, una autra sonda Venus Express, faguèt lo viatge en 2005. Venus Express foncionèt fins a 2014.

La partença d'EnVision es prevista per 2031. Son objectiu serà notadament de cartografia la planeta e d'estudiar la composicion de son sòl e de son atmosfèra.

Una de las questions non resolgudas a son subjècte essent : Perqué Vènus e la Tèrra an evolucionat d'un biais tan diferent ? Vènus es venguda una mena d'infèrn ont los níbols contenon d'acid sulfuric e la temperatura es superiora a 400 grases celsius. La Tèrra es abitabla.


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.