muol-boston-dynamicsLa societat Boston Dynamics especializada en robotica, produsís una mena de muòl : Big Dog. Un motor alimenta un sistèma idrolic que li permet de caminar e de carrejar de cargas. Los sieus desplacaments son contrarotlats electronicament per de calculators ligats a diferents sensors.

La tòca del projècte es de produire un robòt per transportar de material en companhiá d'òmes.

La version militara del robòt foguèt testada en condicion per lo Marine Corps Warfighting Laboratory (MCWL) fin 2012. Aqueste version "assuta lo mèstre" sus comanda. Per aquò far, lo robòt es equipat d'otisses de vision e d'un GPS. Los òrdres son comunicats a la "bèstia" vocalament.

Aqueste muòl de fèrre caracteriza d'un biais espectaclós lo progresses efectuats en robotica dempuèi un detzenat d'ans : autonomia, stabilitat, interaccion a minima amb los umans, mestreja de las constrenchas exterioras.











Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.