muol-boston-dynamicsLa societat Boston Dynamics especializada en robotica, produsís una mena de muòl : Big Dog. Un motor alimenta un sistèma idrolic que li permet de caminar e de carrejar de cargas. Los sieus desplacaments son contrarotlats electronicament per de calculators ligats a diferents sensors.

La tòca del projècte es de produire un robòt per transportar de material en companhiá d'òmes.

La version militara del robòt foguèt testada en condicion per lo Marine Corps Warfighting Laboratory (MCWL) fin 2012. Aqueste version "assuta lo mèstre" sus comanda. Per aquò far, lo robòt es equipat d'otisses de vision e d'un GPS. Los òrdres son comunicats a la "bèstia" vocalament.

Aqueste muòl de fèrre caracteriza d'un biais espectaclós lo progresses efectuats en robotica dempuèi un detzenat d'ans : autonomia, stabilitat, interaccion a minima amb los umans, mestreja de las constrenchas exterioras.











L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Virgin Orbit pòt mandar de cargas en orbita

Virgin Orbit genièr de 2021

Pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbita sos primièrs satellits.