satellit-galileoLos dos darrièrs satellits Galileo (lo 5 e lo 6) lançats lo 22 d'agost de 2014 son sus una orbita incorrècta.

Son operacionals mas sus una orbita eliptica e non pas circulara ; son pas pro nauts per assegurar lor foncion correctament.

Las còlas que bailejan lo programa trabalhan actualament (septembre de 2014) sul problèma. Debrián poder èsser esplechats mas diferentament.

Galileo es lo programa europèu de navigacion per satellit. A tèrme deu comprene trenta satellits en orbita circulara de 14 oras a 23222 quilomètres. Ven en concurréncia amb lo programa american GPS e rus Glonass. Es desvolopat en collaboracion entre l'Union Europèa e L'ESA (European Space Agency). Deu assegurar als europèus lor independéncia en matèria de geolocalizacion.

Los primièrs satellits son estats mandats lo 21/10/11 (satelits 1 e 2) e lo 12/10/12 (satelits 3 e 4).

[ligam ESA]


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.