airbus-h16003/2015 - Airbus ven de desvelar son novèl elicoptèr lo H160, remplaçarà lo Dauphin en fin de vida.

Lo modèle nòu conservarà lo famós fenestron. Lo mot d'origina occitana designa lo rotor de darrièr carenat, una tala configuracion melhora las performanças de l'aparelh en vòl estacionari.

airbus-fenestronDe notar que l'entepresa (Airbus Hélicoptères dempuèi 2014 e ièr Eurocopter) es basada a Marinhana en provença çò pòt explicar l'emplec d'aquel occitanisme (lo mot fenestron en francés es ben present dins qualques diccionaris amb los sens de pichona fenèstra mas es pauc usitat, son emplec en occitan es comun).

Aquel novèl elicoptèr serà en concuréncia directa amb lo modèl AW139 de l'italian Augusta Westland sul segement dels elicoptèrs mejans (5-6 tonas).


Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.