Michel Serres

Detalh de la cobèrta del libre de Michel Serres Adichas !

En junh de 2020 sortiguèt lo libre Adichats ! de Michel Serres. Dins la revista Lo Lugarn numèro 136 Cristian Rapin ne fasiá la presentacion.

Adichats ! de Michel Serres

Michel Serres, illustre agenés, nos quitèt i a gaire. Autor de 80 libres qu’an marcat la nòstra epòca, notadament Le Tiers ­Instruit e Le Contrat Naturel, daissa lo davant de la scèna amb un darrièr libre del títol acrocaire. La forma e la grafia d’aquel mot daissan preveire l’esperit que presidiguèt a la composicion de l’obratge : memòria totjorn viva d’una joventut occitana longtemps planheguda, amor del país longtemps estofegat pels viatges al torn del mond. Disparicion fatala d’una civilizacion sens una reaccion de revòlta se l’òm met a despart aquel darrièr libre. Emai aguèsse passat l’essencial de sa vida a córrer lo mond, lo Miquèl èra demorat dins son tresfons, lo jove òme de Garona, lo de la draga e de las jornadas ensolelhadas :

« L’entrepresa de mon paire cumulava lo mestièr de marinièr e lo de bastisseire, de tal biais que caliá saber menar las barcas sul flume per totes los corrents, reparar los motors de las gruas al cai, téner velhadas las inondacions, conduire los camionasses, los cargar a la pala, desmontar concassaires e trissaires, las mans dins lo cadais. »

La vielhesa venguda es a aquela epòca que pensava. Se sovenir del trabalh, de la lenga d’òc sovent emplegada e dels païsatges dispareguts. Escrivan de bona soca occitana, Miquèl Sèrras aurà agut lo meriti de nomenar sa lenga atal coma l’eiretatge dels trobadors e dels catars. Aquò es a metre a son actiu se òm lo compara al grand nombre d’escrivans regionalistas que gausan pas parlar d’occitan e recorron sistematicament al tèrme racista de « patois ».

Auriá ça que la pogut presar la resisténcia, al luòc de tot explicar per lo « temps long » que esfaça lengas, costumas e païsatges.

D’aqueste punt de vista, son libre s’amerita plan lo títol d’Adichats ! Imagina pas un instant que un òme coma el, mondialament conegut aguèsse pogut aver una influéncia decisiva sus l’evolucion de las mentalitats en Occitània. « L’Adichats » del títol evòca una fin de civilizacion acceptada, una vida que serà passada a costat d’un projècte istoric exemplar.

Cristian Rapin

Sorsa del tèxt : Lo Lugarn numèro 136.

 

Adishas ! de Michel Serre


Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.