L'IEO d'Erau en collaboracion amb Ràdio Lengadòc publica regularament de bilhets risolièrs, sovent critic. En julhet de 2020 s'interessavan a las activitats de l'estiu e als cortègis d'artistas, plan sovent en residéncia, que las acompanhan.

Sortida de residéncia

Diga ! Es lèu la fèsta de Sant Clar, lo temps de las cigalas, e quand poja lo mercuri, de costuma, lo Felibritge de « febrilejar » dins de felibrejadas amb sos cortègis immudables, quand a la coa lanlèra e ribon-ribaina, fan treslusir sas cigalas d’aur o d’argent, ocasion d’airejar tanben las arnas de sos desguisaments naftalinizats e de sas dentèlas 1900. Los ancians son pas tristes, los joves tanpauc. Es tanben lo temps de las sortidas de residéncias e d’autras cigalas venon butar son sèga-sèga sus las plaças dels vilatges, presentar sas performàncias creativas dins de procèssuses avantgardistas que nos escapan plan sovent, en chucant quicòm mai que de saba de platana per s’encigalar.

Vòls que te diga ? Me sembla de los escotar, que de còps que i a, valdriá melhor los daissar embarrats dins sas residéncias aqueles artistas auto-proclamats e servar au fresc las tenèbras sornas de son engèni congreaire de trobar clus qu’es pas crestian de los daissar sus un empont, a se faire venir la set en tarabastejant, quand plòu de brasas a ferratasses... Lo problèma es, dins aqueles ostalses de creacion qu’i van totes coma cabras a la sal, de se los veire radicalizar entre eles, un pauc coma a Guantánamo, o çò pièger, pichonar ensems.

De tot biais que siagam rais de l’estèla felibrenca, joglars ensolelhats que fan levar lo vent negre o simples colhons de la luna, coma tu e ieu, i tornarem lèu en residéncia susvelhada, per cas de recidiva dau virus. Aquí la nòstra astrada.

E, òu, dins l’espèra, passa a l’ombra !

Enfin, es çò que ne dise ieu.

La guinhada de l’IEO34. E, rau !
Julhet de 2020


Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.