Coma cada an las Calandretas Besierencas, la Calandreta Dagtenca e lo CIRDÒC orgnizan lo Prèmi literari Calandreta.

Creat en 2016 per la Calandreta Dagtenca, aquel prèmi literari, dubèrt a totas las escòlas que se vòlon marcar, convida los joves lectors a votar per l'obratge qu'aiman mièlhs entre una seleccion d'òbras en occitan (quatre per cada cicle).

Es una jurada de mai de 1 000 joves lectors qu'autrejarà aquel Prèmi literari Calandreta. La proclamacion de las resultas se fa a l'escasença d'una granda jornada de fèsta, d'encontres amb los autors e d'escambis a l'entorn del plaser de legir : la Passejada literària.

Après Agde, Nimes e Carcassona, es a las Calandretas de Besièrs d'aculhir aquel eveniment. Un temps fòrt de la literatura de joinesa en occitan. L'eveniment festiu se debanarà ongan sul plan dels Poètas a Besièrs lo 13 de mai de 2022.

Aficha Prèmi literari Calandreta de 2022

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

'Los tres gendres del paure òme' : presentacion de Domenja Blanchard

Los tres gendres del paure òme

En 2008 sortissiá lo libre d'Ives Roqueta Los tres gendres del paure òme.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.