Cornonterralh

Plaça de la glèisa de Cornonterralh

Dins son edicion del mes de setembre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava la Calandreta de Cornonterralh que veniá de dubrir.

Calandreta nòva

La calandreta dels Petaçons dubrís per aquesta dintrada a Cornonterralh amb una classa doble nivèl de pichòta e mejana seccion. Una primièra estapa menada per de parents qu’èran d’ancians escolans, jos la forma immersiva.

Cornonterralh es una tèrra occitana amb un brave vam cultural. Las associacions Cornon Tèrra d’Òc, lo Chivalet e la Còla del Lop entretenon la cultura occitana, lo patrimòni emai la musica e la dança. Cada annada, lo comitat carnavalèsc fa lo jutjament de Palhassa en occitan. Una excepcion culturala pel territòri metropolitan que nos devèm de preservar.

Per çò qu’es de l’escolaritat, la creissença dels efectius es de longa en progression per la comuna, mai que mai pels escolans demest los 3 e 5 ans. L’escòla mairala publica se ditz la Calandreta mas l’occitan i es pas ensenhat del biais immersiu. Mas per aquesta dintrada, una escòla mairala associativa immersiva en occitan se ven d’espelir.

La Calandreta dels Petaçons pren plaça pel moment dins los locals del centre de lésers. « Fa tres annadas que trabalham ensems sus aqueste plan amb la municipalitat de Cornonterralh. Sèm arribats a la dubertura d’una classa doble nivèl de pichòta e mejana seccion. Podèm aculhir dotze pichons nascuts entre setembre de 2017 e agost de 2018 », çò ditz Samuel Grolleau, un dels portaires del projècte amb Amaià Cormier, calandrons un coma l’autre.

L’escòla Calandreta de Cornonterralh ven aital completar aquelas del movement Calandreta, al Clapàs, Mèsa e Ginhac. Se maina mai que mai dels pichons Cornalenques e dels enfants dels vilatges pròches per conflar la sala de classa. Las inscripcions son possibles en cors d’annada. I a pas d’edat per debutar l’occitan e çò mai d’ora es çò mièlhs. « Jovenòt, podèm saber la musica dels mots e lo respècte de l’accent tonic. Fins a l’edat de 6 ans, los pichons memorizan tots los fonèmas dins los dos còdis lingüistics », çò ditz Samuel Grolleau. Mas lo primièr aprendissatge es aquel del saber-èstre.

Sorsa : magazine de la metropòli de Montpelhièr, setembre de 2021, numèro 4.


Robèrt Lafont : critica del libre de Renat Nelli 'Le Roman de Flamenca' (1966)

Roman de Flamenca - Nelli

En 1966, Renat Nelli publicava lo libre Le Roman de Flamenca. Robèrt Lafont dins la revista Viure numèro 6 ne fasiá la critica.

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.