Cornonterralh

Plaça de la glèisa de Cornonterralh

Dins son edicion del mes de setembre de 2021 lo magazine de la metropòli de Montpelhièr presentava la Calandreta de Cornonterralh que veniá de dubrir.

Calandreta nòva

La calandreta dels Petaçons dubrís per aquesta dintrada a Cornonterralh amb una classa doble nivèl de pichòta e mejana seccion. Una primièra estapa menada per de parents qu’èran d’ancians escolans, jos la forma immersiva.

Cornonterralh es una tèrra occitana amb un brave vam cultural. Las associacions Cornon Tèrra d’Òc, lo Chivalet e la Còla del Lop entretenon la cultura occitana, lo patrimòni emai la musica e la dança. Cada annada, lo comitat carnavalèsc fa lo jutjament de Palhassa en occitan. Una excepcion culturala pel territòri metropolitan que nos devèm de preservar.

Per çò qu’es de l’escolaritat, la creissença dels efectius es de longa en progression per la comuna, mai que mai pels escolans demest los 3 e 5 ans. L’escòla mairala publica se ditz la Calandreta mas l’occitan i es pas ensenhat del biais immersiu. Mas per aquesta dintrada, una escòla mairala associativa immersiva en occitan se ven d’espelir.

La Calandreta dels Petaçons pren plaça pel moment dins los locals del centre de lésers. « Fa tres annadas que trabalham ensems sus aqueste plan amb la municipalitat de Cornonterralh. Sèm arribats a la dubertura d’una classa doble nivèl de pichòta e mejana seccion. Podèm aculhir dotze pichons nascuts entre setembre de 2017 e agost de 2018 », çò ditz Samuel Grolleau, un dels portaires del projècte amb Amaià Cormier, calandrons un coma l’autre.

L’escòla Calandreta de Cornonterralh ven aital completar aquelas del movement Calandreta, al Clapàs, Mèsa e Ginhac. Se maina mai que mai dels pichons Cornalenques e dels enfants dels vilatges pròches per conflar la sala de classa. Las inscripcions son possibles en cors d’annada. I a pas d’edat per debutar l’occitan e çò mai d’ora es çò mièlhs. « Jovenòt, podèm saber la musica dels mots e lo respècte de l’accent tonic. Fins a l’edat de 6 ans, los pichons memorizan tots los fonèmas dins los dos còdis lingüistics », çò ditz Samuel Grolleau. Mas lo primièr aprendissatge es aquel del saber-èstre.

Sorsa : magazine de la metropòli de Montpelhièr, setembre de 2021, numèro 4.


Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.