Reporterre
Logo del webzine 'Reporterre'

En febrièr de 2020 lo webzine Reporterre propausava a son lectors un article sus Franc Bardòu.

Redigit per Solenne Garrigues e Publicat lo 5 de febrièr, nos presenta l'escrivan, son rapòrt a la lenga occitana, al país tolosan, als pirenèus, a sos reires de Carcassona o a las contestacions socialas actualas coma lo movement dels gilets jaunes.

Situa son action per la lenga en rapòrt amb l'urgéncia que i a de preservar la diversitat. Per el « chaque langue représente un rapport à l’existence humaine plus ou moins adapté à certaines conditions. Quand ces dernières changent, l’humanité doit pouvoir puiser dans l’abondance des cultures pour y répondre ».

Per el la diversitat culturala es necessària per poder tot simplament viure e s'aparar de çò que nomma « l'endogamia culturala ». La vei coma un risc.

L'article es [aquí]


Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lei santons de Provença

Sus los santons de provença, un article de la revista del conselh general de las Bocas de Ròse, Accent de Provence, numèro 263, novembre e decembre de 2016.