Pargue de léser Ubisoft
Visual pel futur centre de léser © Ubisoft

Es en projècte la creacion d'un centre dedicat a las industrias culturalas e mediaticas prèp de Besièrs a proximitat de Baissan. Lo complèxe auriá per nom : Studios Occitanie Méditerranée. Aculhiriá notadament un centre de léser.

En novembre de 2019, la Comission Nacionala del Debat Public decidiguèt de l'organizacion d'una concertacion al subjècte del desvolopament d'aqueste projècte. Qualques informacions son estadas publicadas sul site dedicat al projècte.

En novembre de 2021 lo productor de jòc vidèo Ubisoft comuniquèt de son costat sus la dubertura venenta d'un complèxe de divertiment associat a la marca e a l'univèrs de sos jòcs sus aquel futur site. Ja implantat en Region Occitània a Montpelhièr la societat Ubisoft trabalh a la definicion d'aquel centre de léser amb Storyland Studio. Aquò seriá lor primièr centre imersiu al mond.

La tecnologia que vòlon emplegar dicha Wander e desvolopada per Alterface, permetrà segon Mathilde Bresson (Location Based Entertainment Manager d'Ubisoft) « de viure una naracion imersiva en tres dimencions ».

Bruno Granja, fondator dels Studios Occitanie, se declarèt content « d'aculhir lo concèpte revolucionari del centre imersiu Ubisoft ».

Los Studios Occitanie Mediteranée que se deurián espandir sus 88 ectaras deurián dubrir en 2025. De restaurants, d'ostelariás e un estúdio de cinèma son tanben prevists sus plaça.


Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.