Pargue de léser Ubisoft
Visual pel futur centre de léser © Ubisoft

Es en projècte la creacion d'un centre dedicat a las industrias culturalas e mediaticas prèp de Besièrs a proximitat de Baissan. Lo complèxe auriá per nom : Studios Occitanie Méditerranée. Aculhiriá notadament un centre de léser.

En novembre de 2019, la Comission Nacionala del Debat Public decidiguèt de l'organizacion d'una concertacion al subjècte del desvolopament d'aqueste projècte. Qualques informacions son estadas publicadas sul site dedicat al projècte.

En novembre de 2021 lo productor de jòc vidèo Ubisoft comuniquèt de son costat sus la dubertura venenta d'un complèxe de divertiment associat a la marca e a l'univèrs de sos jòcs sus aquel futur site. Ja implantat en Region Occitània a Montpelhièr la societat Ubisoft trabalh a la definicion d'aquel centre de léser amb Storyland Studio. Aquò seriá lor primièr centre imersiu al mond.

La tecnologia que vòlon emplegar dicha Wander e desvolopada per Alterface, permetrà segon Mathilde Bresson (Location Based Entertainment Manager d'Ubisoft) « de viure una naracion imersiva en tres dimencions ».

Bruno Granja, fondator dels Studios Occitanie, se declarèt content « d'aculhir lo concèpte revolucionari del centre imersiu Ubisoft ».

Los Studios Occitanie Mediteranée que se deurián espandir sus 88 ectaras deurián dubrir en 2025. De restaurants, d'ostelariás e un estúdio de cinèma son tanben prevists sus plaça.


Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.