Pargue de léser Ubisoft
Visual pel futur centre de léser © Ubisoft

Es en projècte la creacion d'un centre dedicat a las industrias culturalas e mediaticas prèp de Besièrs a proximitat de Baissan. Lo complèxe auriá per nom : Studios Occitanie Méditerranée. Aculhiriá notadament un centre de léser.

En novembre de 2019, la Comission Nacionala del Debat Public decidiguèt de l'organizacion d'una concertacion al subjècte del desvolopament d'aqueste projècte. Qualques informacions son estadas publicadas sul site dedicat al projècte.

En novembre de 2021 lo productor de jòc vidèo Ubisoft comuniquèt de son costat sus la dubertura venenta d'un complèxe de divertiment associat a la marca e a l'univèrs de sos jòcs sus aquel futur site. Ja implantat en Region Occitània a Montpelhièr la societat Ubisoft trabalh a la definicion d'aquel centre de léser amb Storyland Studio. Aquò seriá lor primièr centre imersiu al mond.

La tecnologia que vòlon emplegar dicha Wander e desvolopada per Alterface, permetrà segon Mathilde Bresson (Location Based Entertainment Manager d'Ubisoft) « de viure una naracion imersiva en tres dimencions ».

Bruno Granja, fondator dels Studios Occitanie, se declarèt content « d'aculhir lo concèpte revolucionari del centre imersiu Ubisoft ».

Los Studios Occitanie Mediteranée que se deurián espandir sus 88 ectaras deurián dubrir en 2025. De restaurants, d'ostelariás e un estúdio de cinèma son tanben prevists sus plaça.


Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Entrevista de Ernest Bergez, Sourdure

Dins son magazine dels meses de julhet e d'agost de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista del musician Ernest Bergez, dich Sourdure, que presentava al mes de julhet son espectacles al Metronum.