Josiana Ubaud sul jornalet nos presenta los sieus comandaments per far un bon militant occitaniste :

"Reflexions au cap de 35 annadas de militantisme donc causas totalament viscudas (e mantun còp) que remandan tant a l’occitanisme coma ais autreis actors de la lenga nòstra. E entre autrei en seguida dei corriers de legeires, tant sus Lo Jornalet qu’endacòm, que son totalament consternants... Vertat que solets leis ernhós escrivon majoritariament e totjorn anonimament e que l’occitanisme a donc “sei paures” coma tot grop uman. Lei positius son mai discrèts per esséncia que son pas contaminats per lo prusiment compulsiu de negrejar Internet per plaçar sa merça ideologica o son vuege siderau sens rapòrt ambe lo subjècte de partença.

"Frederic Mistral escriviá ja “Que sa de gàrri aquèu Felibrige” !! (letra dau 28 de julhet 1879  a Leon de Berluc-Perussis) mentre que J.  Roumanille constatava, en escriguent a J. B. Gaut en decembre de 1886 : “Ah! les félibres ! Une longue expérience m’a démontré, hélas, qu’il ne faut point compter sur leurs achats. Heureux sommes-nous, quand nous publions quelque-chose, de ne pas être égratignés, mordus, houspillés et vilipendés par nos chers frères et amis.”. Constat d’una estonanta modernitat, non ? Que raça raceja encara e totjorn que mai... e “vaquí perqué vòstra filha Lenga d’òc e sa maira Occitània se pòrtan tant ben !”." [l'article]


Subre lo festenal de l'universitat Joan Jaurés 'L'Occitan fa punk' de 2022

L'occitan fa punk, Tolosa, 2022

Dins son edicion de novembre de 2022, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava lo festenal L'Occitan fa punk.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.