Josiana Ubaud sul jornalet nos presenta los sieus comandaments per far un bon militant occitaniste :

"Reflexions au cap de 35 annadas de militantisme donc causas totalament viscudas (e mantun còp) que remandan tant a l’occitanisme coma ais autreis actors de la lenga nòstra. E entre autrei en seguida dei corriers de legeires, tant sus Lo Jornalet qu’endacòm, que son totalament consternants... Vertat que solets leis ernhós escrivon majoritariament e totjorn anonimament e que l’occitanisme a donc “sei paures” coma tot grop uman. Lei positius son mai discrèts per esséncia que son pas contaminats per lo prusiment compulsiu de negrejar Internet per plaçar sa merça ideologica o son vuege siderau sens rapòrt ambe lo subjècte de partença.

"Frederic Mistral escriviá ja “Que sa de gàrri aquèu Felibrige” !! (letra dau 28 de julhet 1879  a Leon de Berluc-Perussis) mentre que J.  Roumanille constatava, en escriguent a J. B. Gaut en decembre de 1886 : “Ah! les félibres ! Une longue expérience m’a démontré, hélas, qu’il ne faut point compter sur leurs achats. Heureux sommes-nous, quand nous publions quelque-chose, de ne pas être égratignés, mordus, houspillés et vilipendés par nos chers frères et amis.”. Constat d’una estonanta modernitat, non ? Que raça raceja encara e totjorn que mai... e “vaquí perqué vòstra filha Lenga d’òc e sa maira Occitània se pòrtan tant ben !”." [l'article]


Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Istòria : correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel

Carta postala

La comuna de Montpelhièr valoriza la correspondéncia entre Marius e Elisa Coutarel.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.