Josiana Ubaud sul jornalet nos presenta los sieus comandaments per far un bon militant occitaniste :

"Reflexions au cap de 35 annadas de militantisme donc causas totalament viscudas (e mantun còp) que remandan tant a l’occitanisme coma ais autreis actors de la lenga nòstra. E entre autrei en seguida dei corriers de legeires, tant sus Lo Jornalet qu’endacòm, que son totalament consternants... Vertat que solets leis ernhós escrivon majoritariament e totjorn anonimament e que l’occitanisme a donc “sei paures” coma tot grop uman. Lei positius son mai discrèts per esséncia que son pas contaminats per lo prusiment compulsiu de negrejar Internet per plaçar sa merça ideologica o son vuege siderau sens rapòrt ambe lo subjècte de partença.

"Frederic Mistral escriviá ja “Que sa de gàrri aquèu Felibrige” !! (letra dau 28 de julhet 1879  a Leon de Berluc-Perussis) mentre que J.  Roumanille constatava, en escriguent a J. B. Gaut en decembre de 1886 : “Ah! les félibres ! Une longue expérience m’a démontré, hélas, qu’il ne faut point compter sur leurs achats. Heureux sommes-nous, quand nous publions quelque-chose, de ne pas être égratignés, mordus, houspillés et vilipendés par nos chers frères et amis.”. Constat d’una estonanta modernitat, non ? Que raça raceja encara e totjorn que mai... e “vaquí perqué vòstra filha Lenga d’òc e sa maira Occitània se pòrtan tant ben !”." [l'article]


Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.