Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 10 - Novembre de 1902 (ortografia modernizada) :

La vie et l'Oeuvre du Troubadour Raymond de Miraval, per Paul Andraud, profesor agregat de l'universitat. Editor : Ed. Privat a Tolosa e E. Bouillon a París.

Dins aiceste libre, l'autor nos fa, amb un biais amarvit, lo raconte de las aventuras del famós trobador Ramond de Miraval e n'abòrda la critica - çò que s'èra pas encara fait - amb l'ajuda de nombroses documents coneguts o inedits.

A volgut retrobar, a travèrs son òbra, qu'es segurament una de las mai considerablas pel grand nombre de las pèças que nos demòran del, la fisionomia tant curiosa d'aquel trobador que fuguèt, vèrs la fin del sègle dotzen, ligat d'amistat amb los mai grands senhors de nòstre Miègjorn e que sas malparadas galantas an fait celèbre entre tots. Aquel trabalh, gràcia al soen que l'autor a pres de faire reviure la societat miègjornala amb son amor de las fèstas e son gost marcat per la poesia, e d'estudiar amb precision, en s'apiejan subre fòrça citacions, totas reviradas en francés, lo saupre-faire de Miraval, adus una plan interesenta contribucion a l'estudi de las mors e a la letradura d'Occitània, al moment lo mai tragic de son istòria.

Recomandam calorosament a nòstris amics del Felibrige lo libre sabent de Paul Andraud.

Jan Doc


Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Los archius dels Amics de la lenga d'òc son al CIRDÒC

Fons Amic de la lenga d'oc

En octobre de 2017 los archius dels Amics de la lenga d'òc, l'antena parisenca del felibritge, son intrats dins las colleccions del CIRDÒC.