Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 10 - Novembre de 1902 (ortografia modernizada) :

La vie et l'Oeuvre du Troubadour Raymond de Miraval, per Paul Andraud, profesor agregat de l'universitat. Editor : Ed. Privat a Tolosa e E. Bouillon a París.

Dins aiceste libre, l'autor nos fa, amb un biais amarvit, lo raconte de las aventuras del famós trobador Ramond de Miraval e n'abòrda la critica - çò que s'èra pas encara fait - amb l'ajuda de nombroses documents coneguts o inedits.

A volgut retrobar, a travèrs son òbra, qu'es segurament una de las mai considerablas pel grand nombre de las pèças que nos demòran del, la fisionomia tant curiosa d'aquel trobador que fuguèt, vèrs la fin del sègle dotzen, ligat d'amistat amb los mai grands senhors de nòstre Miègjorn e que sas malparadas galantas an fait celèbre entre tots. Aquel trabalh, gràcia al soen que l'autor a pres de faire reviure la societat miègjornala amb son amor de las fèstas e son gost marcat per la poesia, e d'estudiar amb precision, en s'apiejan subre fòrça citacions, totas reviradas en francés, lo saupre-faire de Miraval, adus una plan interesenta contribucion a l'estudi de las mors e a la letradura d'Occitània, al moment lo mai tragic de son istòria.

Recomandam calorosament a nòstris amics del Felibrige lo libre sabent de Paul Andraud.

Jan Doc


Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Tren : linha a granda velocitat Tolosa-Bordèu

TGV

Lo dijòus 7 de mai de 2026 lo primièr ministre francés Sébastien Lecornu signèt a Tolosa un protocól d'acòrd que rend la construccion de la linha ferroviària a granda velocitat (LGV) Tolosa-Bordèu irreversibla.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Sus Joan-Maria Petit (1941-2020)

Joan-Maria Petit

Un article de la Federacion dels Ensenhaire de Lenga e de Cultura d'Òc publicat après l'anóncia de la mòrt de Joan-Maria Petit en agost de 2020.