Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 10 - Novembre de 1902 (ortografia modernizada) :

La vie et l'Oeuvre du Troubadour Raymond de Miraval, per Paul Andraud, profesor agregat de l'universitat. Editor : Ed. Privat a Tolosa e E. Bouillon a París.

Dins aiceste libre, l'autor nos fa, amb un biais amarvit, lo raconte de las aventuras del famós trobador Ramond de Miraval e n'abòrda la critica - çò que s'èra pas encara fait - amb l'ajuda de nombroses documents coneguts o inedits.

A volgut retrobar, a travèrs son òbra, qu'es segurament una de las mai considerablas pel grand nombre de las pèças que nos demòran del, la fisionomia tant curiosa d'aquel trobador que fuguèt, vèrs la fin del sègle dotzen, ligat d'amistat amb los mai grands senhors de nòstre Miègjorn e que sas malparadas galantas an fait celèbre entre tots. Aquel trabalh, gràcia al soen que l'autor a pres de faire reviure la societat miègjornala amb son amor de las fèstas e son gost marcat per la poesia, e d'estudiar amb precision, en s'apiejan subre fòrça citacions, totas reviradas en francés, lo saupre-faire de Miraval, adus una plan interesenta contribucion a l'estudi de las mors e a la letradura d'Occitània, al moment lo mai tragic de son istòria.

Recomandam calorosament a nòstris amics del Felibrige lo libre sabent de Paul Andraud.

Jan Doc


Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Antonin Perbòsc : Fuòc nòu (1904)

Antòni Perbòsc

Article d'Antonin Perbòsc publicat pel primièr còp dins la revista Mont-Segur en 1904.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria