Un article de la revista Mont-Segur - Numèro 10 - Novembre de 1902 (ortografia modernizada) :

La vie et l'Oeuvre du Troubadour Raymond de Miraval, per Paul Andraud, profesor agregat de l'universitat. Editor : Ed. Privat a Tolosa e E. Bouillon a París.

Dins aiceste libre, l'autor nos fa, amb un biais amarvit, lo raconte de las aventuras del famós trobador Ramond de Miraval e n'abòrda la critica - çò que s'èra pas encara fait - amb l'ajuda de nombroses documents coneguts o inedits.

A volgut retrobar, a travèrs son òbra, qu'es segurament una de las mai considerablas pel grand nombre de las pèças que nos demòran del, la fisionomia tant curiosa d'aquel trobador que fuguèt, vèrs la fin del sègle dotzen, ligat d'amistat amb los mai grands senhors de nòstre Miègjorn e que sas malparadas galantas an fait celèbre entre tots. Aquel trabalh, gràcia al soen que l'autor a pres de faire reviure la societat miègjornala amb son amor de las fèstas e son gost marcat per la poesia, e d'estudiar amb precision, en s'apiejan subre fòrça citacions, totas reviradas en francés, lo saupre-faire de Miraval, adus una plan interesenta contribucion a l'estudi de las mors e a la letradura d'Occitània, al moment lo mai tragic de son istòria.

Recomandam calorosament a nòstris amics del Felibrige lo libre sabent de Paul Andraud.

Jan Doc


Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Lo freg, al pè del fuòc...

Freg e lops

En 2018 dins sa rubric Aital Òc lo jornal Centre Presse publicava lo tèxt d'E. Sodís : Lo freg al pè del fuòc.