L'entrepresa Electric Motion basada a Càstrias prèp de Montpelhièr desvolopa dempuèi qualques ans de trails electrics per las competicions esportivas.

Dempuèi 2017 l'eTrek, concebut per un usatge urban, ven completar la gama.

L'idèa del constructor es de propausar al mond una mòto polivalenta per un usatge quotidian en vila. Es en venda al prètz de 8 500 èuros (fòra ajuda).

Alimentat per una bateriá de 2,7 kWh l'eTrek permet de percórrer 70 quilomètres, sa velociatat maximala es de 85 km/h.

Aquel veïcul es leugièr (98 kg) e se manipula aisidament. Plan segur es silenciós e polluís pas. Son entreten es limitat, que la pèças mecanicas son mens nombrosas sus un veïcul electric.

L'ajuda governamentala en França per crompar aquel tipe de maquina es de 670 èuros.

[Electric Motion]

 

 


Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Temps de castanhas, temps de Totsants...

Aliment emblematic dels païses occitans, la castanha.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.