L'entrepresa Electric Motion basada a Càstrias prèp de Montpelhièr desvolopa dempuèi qualques ans de trails electrics per las competicions esportivas.

Dempuèi 2017 l'eTrek, concebut per un usatge urban, ven completar la gama.

L'idèa del constructor es de propausar al mond una mòto polivalenta per un usatge quotidian en vila. Es en venda al prètz de 8 500 èuros (fòra ajuda).

Alimentat per una bateriá de 2,7 kWh l'eTrek permet de percórrer 70 quilomètres, sa velociatat maximala es de 85 km/h.

Aquel veïcul es leugièr (98 kg) e se manipula aisidament. Plan segur es silenciós e polluís pas. Son entreten es limitat, que la pèças mecanicas son mens nombrosas sus un veïcul electric.

L'ajuda governamentala en França per crompar aquel tipe de maquina es de 670 èuros.

[Electric Motion]

 

 


SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Quin futur pels centres de donadas ? Elon Musk a la solucion

Terafab

Lo 21 de març de 2026 Elon Musk capmèstre de Tesla, SpaceX e xAI, anoncièt la creacion de Terafab una fabrica de processors.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.