La lei es intrada en vigor lo primièr d'agost de 2017. Aquò's una primièra per Euròpa ont cap de cadre juridic existissiá pas dusca ara al subjècte de las ressorsas minièras espacialas.

Luxemborg se vòl motor al nivèl del continent al subjècte de l'esplechacion d'aquelas ressorsas e aviá ja en mai de 2016 comunicat sus aquel punt.

Aquela lei balha lo drech a las entrepresas basada al Luxemborg d'esplechar de ressorsas extraterrèstras : materials aiga...

Lo primièr article precisa « Las ressorsas espacialas pòdon far l'objècte d'una apropriacion en conformitat amb lo drech internacional ». Rapòrt als tractats en vigor la lei assaja calarament de precisar lo drech, senon de lo far evoluïr, lo Tractat de l'Espaci de 1967 prevei qu'una nacion non se pòt pas apropriar de l'espaci al nivèl de la sobeiraniá.

Mas los Estats Units an ja promulgat de leis dins lo sens pres recentament per l'Estat de Luxemborg sens provocar cap de reaccions de la comunautat internacionala. Los que defendon aqueles tèxtes considèron que i a aquí apropriacion de las ressorsas e non pas de l'espaci.

Lo projècte (spaceresources.lu) desvolopat pel país a per tòca d'atraire las entrepresas del sector. Quatre son ja presentas : Deep Space Industries, Planetary Resources (doas entrepresas minièras), Ispace (especializada en robotica) e Blue Horizon (que vòl desvolopar la vida dins l'espaci).

Demai Luxemborg prevei de crear una agéncia espaciala e un fons d'investiment dedicat.

[lo tèxt de lei]


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

La Twingo electrica es disponibla

Twingo electrica 2026

Ven de sortir a la debuta d'aqueste an 2026 la Twingo electrica de Renault.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.