La lei es intrada en vigor lo primièr d'agost de 2017. Aquò's una primièra per Euròpa ont cap de cadre juridic existissiá pas dusca ara al subjècte de las ressorsas minièras espacialas.

Luxemborg se vòl motor al nivèl del continent al subjècte de l'esplechacion d'aquelas ressorsas e aviá ja en mai de 2016 comunicat sus aquel punt.

Aquela lei balha lo drech a las entrepresas basada al Luxemborg d'esplechar de ressorsas extraterrèstras : materials aiga...

Lo primièr article precisa « Las ressorsas espacialas pòdon far l'objècte d'una apropriacion en conformitat amb lo drech internacional ». Rapòrt als tractats en vigor la lei assaja calarament de precisar lo drech, senon de lo far evoluïr, lo Tractat de l'Espaci de 1967 prevei qu'una nacion non se pòt pas apropriar de l'espaci al nivèl de la sobeiraniá.

Mas los Estats Units an ja promulgat de leis dins lo sens pres recentament per l'Estat de Luxemborg sens provocar cap de reaccions de la comunautat internacionala. Los que defendon aqueles tèxtes considèron que i a aquí apropriacion de las ressorsas e non pas de l'espaci.

Lo projècte (spaceresources.lu) desvolopat pel país a per tòca d'atraire las entrepresas del sector. Quatre son ja presentas : Deep Space Industries, Planetary Resources (doas entrepresas minièras), Ispace (especializada en robotica) e Blue Horizon (que vòl desvolopar la vida dins l'espaci).

Demai Luxemborg prevei de crear una agéncia espaciala e un fons d'investiment dedicat.

[lo tèxt de lei]


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

País de cocanha

pastel

Un article de la revista del consèlh regional d'Occitània de decembre de 2018 e genièr de 2019.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.